Crònica del partit

Com ja sabeu, el blogdeldijous intenta ser ràpid i actual (recordeu que fem actualitzacions diàries, excepte cap de setmana ^.^), per tant, a poques hores de la fi del partit, ja us n'estem fent la crònica, amb fotos incloses!

Abans que res destacar que el partit no ha finalitzat, perquè a 3 minuts justos del final, Marta Reyes s'ha lesionat i ha hagut d'abandonar el camp. Per altre part també destacarem que, tot i ser el dia de la dona, cap professora ni PAS ha volgut lluir samarreta al camp.
----------

El partit ha començat a les 7 i poc de la tarda, tot i que l'equip oficial d'animadores ha començat molt abans:

El partit, sap greu dir-ho, però ha estat bastant dominat pels professors, tot i que l'equip de "biblioalumnes" eren bastants més.. Però bé, també cal dir que l'equip de profes eren més grans...
Aqui teniu una imatge del partit:



Al cap d'uns minuts ha arribat la mitja part. Amadeu Pons, àrbitre del partit fins al moment, ha hagut de marxar, i el xiulet ha quedat en mans d'Eli Ramirez. En els pocs minuts que ha durat aquesta pausa, l'equip biblio-alumnes ha pogut re-planificar l'estratègia de joc:


I ja sigui per la nova estratègia o perquè els professors començaven a cansar-se, els alumnes han començat a remuntar! Les animadores també ajudaven!!:



Quan ja quedàven només 3 minuts, Marta Reyes s'ha lesionat i s'ha donat el partit per acabat. El resultat final ha estat (creiem) de 7 a 4, amb molt bon joc per part dels dos bàndols.

Aqui tenim una part de l'equip guanyador:

I aquí l'altre equip:

Esperem que hi hagin molts més partits com aquests i moltes més ocasions per pasar-ho bé. Carpe Diem :)

I des d'aqui desitjem que aviat la Marta pugui jugar aviat a fútbol!!

-----La anticrònica----- per tidusin

Bé, ara que la Eli ha estat políticament correcte, em toca a mi, com a jugador de l'equip guanyador moral, parlar.

Vaja joc! han estat molt molt agressius i dominants! Es clar, a veure qui s'atreveix a fer-li una entrada als meus profes presents i futurs... el nostre expedient està en joc, i el seu no!

Proposarem des d'aquí una revenja, primer per a la Marta, que s'ho mereix, perquè quin partidàs ens ha donat! I també per al nostre orgull, que ha estat tocat. Això no quedarà així! La venjança es serveix freda... Molt aviat!!!

------------------------


Per cert, tenim merchandising OFICIAL:


Un "POMPÓ" oficial utilitzat per animar a l'equip dels alumnes. Com veieu, és un objecte numerat i únic, especialment indicat per als coleccionistes de biblio-objectes i coses rares i/o úniques.

Per aconseguir-lo, només heu d'escriure'ns un e-mail (blogdeldijous@hotmail.com) i ens expliqueu que us sembla el blog, que hi trobeu a faltar, alguna cosa que volgueu afergir-hi... el que volgueu. Un sol mail i aquest fantàstic "pompó limited edition" pot ser vostre. Sort!

... I per als que no tingueu sort, tranquils! anirem posant més objectes properament! :-)

27 comentaris:

Anònim 08 de març, 2007 23:21  

Vaja joc! Vull un pompó!

Unknown 09 de març, 2007 00:33  

Que trist! Heu perdut! Ja no sou els meus amics!

Com heu pogut perdre!

Unknown 09 de març, 2007 01:50  

provant una cosa del nick

Jesús 09 de març, 2007 09:09  

Ui, ui: com a cronistes, no aprovaríeu, em sembla, almenys com a cronistes imparcials.

A) El temps del partit havia acabat ja feia set minuts: la primera part va ser de vint i la segona havia de ser de vint, igualment. L'Eli no va controlar-ho i va pensar que havia de ser fins a les vuit. O sigui que els set minuts de més, van ser de regal. Quan havien passat els vint minuts reglamentaris, un dels alumnes jugadors va ser informat del fet, però sigui perquè volien remuntar, sigui pel que sigui, el joc va continuar.

b) El resultat: malament anem d'aritmètica. Haurem de remetre a sèries mítiques com "Barrio Sésamo" perquè aprengueu a comptar a partir de set? Sort que dieu "el resultat ha estat (creiem)...": deixeu un marge d'incertesa. Veritablement, el resultat va ser de deu gols a quatre (10-4). La primera part va acabar amb 6-3 i durant la segona va haver-hi uns quants gols, no només dos. És natural que no se sentissin tant, que el públic donava suport, majoritàriament, a l'equip d'estudiants, però el cronista ha de ser imparcial.

c) No esmenteu el fet que durant la segona part, l'equip de PAS i professors va proposar al d'estudiants que els estudiants juguessin amb un jugador més (sis) per equilibrar forces. Van acceptar-ho i el partit va continuar jugant cinc contra sis.

d) "Cal dir que l'equip de profes eren més grans". Sí, és clar: encara més mèrit, que quan s'arriba a una edat el cansament també és més gran i, com que eren menys jugadors, tampoc no podien fer els mateixos canvis que els estudiants.

e) Com que el PAS i el professorat no va portar samarreta? A les proves ens remetem: mireu la foto que publiqueu i veureu qui porta samarretes. De fet, ja que n'hi havia dos models hagués estat maco que l'equip d'estudiant anés uniformat amb l'altra samarreta.

f) Agressius? Home, no. I això que no feien entrades... Suposo que la veterania fa que en rebre un cop el professor o el PAS no faci tant teatre i, senzillament, segueixi amb el joc. Com a mínim, jo vaig rebre un cop de colze impressionant, i a l'àrea; no passa res: són coses del joc. O potser el colpejador sí que va atrevir-se, que ja acaba. Torneu a ser massa parcials.

Això sí: el públic va animar a l'equip d'alumnes fins i tot en els pitjors moments. Gran públic, sí senyor.

Anònim 09 de març, 2007 09:18  

a) O_O (això és veritat)

b)uala!!! Van ser 10 al final? XD ^^UUUU Vam perdre el compte...

c) jajja és veritat també

d)i e) El text no diu que cap professor no dugues samarreta, sino que no va jugar cap dona, ni porfessora ni PAS:"tot i ser el dia de la dona, cap professorA ni PAS ha volgut.."

:) :) :)

Jesús 09 de març, 2007 10:18  

És veritat: m'he saltat l'A. I sí, la interpretació de "lluir samarreta" no ha estat la que volíeu dir. Certament, la convocatòria no va tenir èxit entre les professores: va haver-hi gent interessada que va estar a punt de saltar a la "gespa", però al final, o tenien classe a la mateixa hora o tenien alguna altra cosa.

tidusin 09 de març, 2007 11:54  

A) Home, és un cop l'any! S'ha d'allargar el màxim possible! Ho fèiem única i exclusivament perquè tothom pogués gaudir del partit...

b) Bé, això ens porta a reconèixer que cal un àrbitre més competent i menys imparcial (avui he sentit molts comentaris sobre que no pitava faltes!)

c) Reconeixem el mea culpa, no ho vam mencionar. Però això es va fer perquè tots puguèssim jugar més, que erem molts!

d) Es clar, quan interessa, l'edat és un impediment! Sou la veu de l'experiència, a nosaltres ens queda molt món per veure i molts partits per perdre!


f) Ara, en fred (i amb agulletes) reconec que no era per tant, però l'agressivitat segueix allà! Tot i així, ho repetiria sense dubtar-ho un segon.

Eli Ramirez. 09 de març, 2007 15:51  

¬¬ Ei que era la primera vegada que feia d'arbitre eh.. jops, desil·lusioneu a qualsevol :-(
Jo hi vaig posar tota la voluntat del món!
A més, també havia de fer el reportatge gràfic, tot no es pot ;)
^___^

Anònim 09 de març, 2007 16:25  

Hola a tots/totes,

sóc la Marta Reyes...

Primer que tot, agraïr la col·laboració de tots en el partit i en la compra de les samarretes. Per cert, Jesús, els alumnes no ens vam posar les altres samarretes perquè únicament no hi havia prou per tots els què erem....

D'altre banda agraïr les mencions a la meva persona en el blog del dijous.

Informar-vos també de que referent a les professores, és cert que no va haver-hi cap al camp... però val a dir que algunes es van interessar com Maite Comalat que degut a una reunió important no va poder jugar però va tenir la intenció i això compta molt. I també a les professores que van assistir de públic, entre elles Mònica Baró, Concepció Miralpeix, la bibliotecària de les tardes de la facultat: Marta.... i no sé qui més hi havia perquè com ja és sabut em vaig lesionar i no vaig tenir temps de situar-me gaire...

El meu parte mèdic, ja corre per tot arreu així que me l'estalvio però m'ha fet molta gràcia que hàgiu posat a la foto la meva "bota".... :-) quins colegues més collunuts, amb perdó, que sou! sí sí!!!

I per acabar dir dues cosetes: Agraïment especial al nostre degà (al qual el cronista ha oblidat mencionar-lo ja que va fer el "saque de honor") i, transmetreu-us a tots els participans i públic, de part de les responsables de les dues associacions de dones que van vendre les samarretes, que van quedar molt contentes de la vostra resposta i sensibilització i que van vendre gairebé totes les samarretes (aquesta sens dubte és la millor notícia del dia d'ahir)... i als profes, que la vostra foto amb les samarretes, serà penjada a les associaons per fer veure a totes aquelles dones que pateixen maltractaments per part dels homes, que no tots els homes sou iguals i que en la foto queda ben palés.... Gràcies profes!

I deixant-me de formalitats :D, doncs que malgrat la lesió que em tindrà entre mig any i 8 mesos retirada de l'esport... ahir va ser el millor partit de ma vida i quin millor dia per penjar les "botes"...

i ah!!!! tot i no estar en gran forma (l'edat no perdona, Jesús et recolzo en això), el meu golet va dedicat a totes les dones, també a algunes en concret que ja ho saben... però, especialment, per aquelles que són víctimes de maltractaments per part dels homes, a Eduard Simó Trias (la meva parella) i a Mar Delgado, estudiant també de biblioteconomia i assistent al partit...

Salut i vida!
Marta (sota el pseudònim SJJEM al partit d'ahir a la meva samarreta :-))

Anònim 09 de març, 2007 22:07  

Marta, primer de tot, que vagi molt bé la recuperació, i molts ànims.

Segon, referent al comentari del Jesús.... quan us convé si que sabeu arrodonir cap a dalt... 10 gols no els vau fer pas... ni-de-conya:P


Per cert, s'ha de repetir, un dia podem anar a jugar uns quans, pq m'imagino que els professors es rajaran, pq tenen POR A PERDRE amb majúscules. Un dia que puguin venir la gent que està de pràctiques ara.


Ens veiem!

Anònim 10 de març, 2007 13:30  

Els partits de futbol sala duren: 25 minuts a crono sense parar o 20 minuts a crono parat (però es faria massa llarg).
Parla la veu de l'experiència...
Salut i volem veure una "revancha"!!!

Anònim 10 de març, 2007 15:09  

Hola a tothom!

Marta, ànims i que la recuperació sigui lleu!

Si tens raó, ens vam deixar algunes coses a la crònica, sort que entre tots hem fet la versió definitiva dels fets ;)

Anònim 10 de març, 2007 16:43  

I què se'n ha fet de les Naranjitas que faltaven?

Anònim 10 de març, 2007 17:43  

No les devien convidar, pobretes, i això que foren de les fundadores del moviment.

Bueno, després de tota aquesta mostra de peloteo extrem que he llegit, m'he vist iluminat i vull compartir una reflexió.

Falta violencia.

Si amics, violencia. Però violencia de la que es duu a terme contra els profes. Parlo d'incontinencia verbal, de patades altes, d'armes amagades i de sexe sense condó.

Pq als profes, no hi ha qui els guanyi, que ho sapigueu. Que no n'aprenem.
Això si, no es deixarà d'intentar.

Masses partits m'he perdut ja.

Anònim 11 de març, 2007 00:37  

Uiuiuiui cuantas crònicas, que si uno dice esto que si otro dice otra cosa 10 - 4 ..8 - 4..5 contra 6?... nada ceroo, bibliofrikis campeones morales ;), estuvo divertido :) aunque voto a favor para tener el partido de revancha y con el mismo defensor que tuve (lances del juego lances del juego..sisi..diselo a mi pierna derecha..xD)

Nada de violència, tiki taka tiki taka i un par d'entrenaments que falta cohesión a este equipo :D.

Mención especial a toda la gente presente y a las animadoras of course :). Ahh..y los àrbitros que hariamos sin ellos..xD

Y re Marta!! jugona millorat :) y los demas ya sabeis..a ponerse en forma que el dia de Sant Jordi tot el camp serà un clam !! :)

Anònim 11 de març, 2007 16:03  

el dia de Sant Jordi?

Unknown 11 de març, 2007 22:13  

Jo vull jugar el següent ¬¬

Em sembla que els profes aquests es mereixen perdre alguna vegada... Em sembla que ja han guanyat massa... MUAHAHAHAHAHA. Hi haurà lliçó en viu i en directe de canyos. Canyos als profes, clar.

Unknown 11 de març, 2007 22:15  

Ah, i si diuen que es va quedar 10-4 a favor seu, que ho diguin. El pròxim serà 10-4 a favor dels alumnes!

Anònim 12 de març, 2007 13:05  

yo estuve de espectador y vi que los profes daban caña pero que los alumnos tabmién. La diferencia era que los alumnos, si los tocaban se quejaban y se echaban por el suelo o se ponían como si los hubiera pillado un camión y que los profes continuaban corriendo aunque hubieran recibido un golpe. Y si nos ganaron por no hacer teatro? se les veía mas equipo, aunque tienen algun jugador malo. el de secretaria perdonó unos cuantos goles, ese sí que es un peligro. y el que fue un crack fue nuestro portero de la segunda parte, que paró unos goles cantados. sorry, pero no fuimos campeones morales. jugaron mejor y aguantaron más. ahi es donde hemos de mejorar.

Anònim 12 de març, 2007 17:12  

Ya veo que no tuvisteis bastante el otro dia y que quereis más. Llevamos tres años imbatidos y de momento veo que no tenemos rival entre el alumnado. Por cierto anónimo, el jueves efectivamente les perdoné algún gol, me sabía mal... je. je. je...

Anònim 14 de març, 2007 12:04  

No es por nada, pero si sólo jugaran los profesores (sin el PAS), otro gallo cantaría porque a parte de A.Sulé i E.Abadal, el resto ejem ejem ejem de peligro nada de nada... es que además no llegarían ni a ser 5 jugadores.. así que menos alardes entre el supuesto equipo de "profesores" y "viva los alumnos, vivaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!"

Anònim 14 de març, 2007 22:42  

Revindico la presència de les autèntiques Narangitas: Patri, Gara, Maricarmen, Helena, Glòria...

Anònim 15 de març, 2007 17:43  

las naranjitas pasaron a la historia... y de autenticas naranjitas ya habían: Loudes Casacuberta, Marta Batet, Marta Reyes... si las otras no asistieron por algo sería... nuevos tiempos, nueva gente..... un olé pa to el ekipo que jugó el 8 de marzo...

Anònim 15 de març, 2007 19:01  

Si ho llegim bé, els únics que parlen d'"equip de professors" som nosaltres els estudiants. El comentari que signat pel Jesús (Gascón suposo) diu que era un equip de "PAS i professors". Coincideixo d'altre banda, amb el comentari: fora del PAS, el Sulé i l'Abadal, eren dolents.

Pero la situació nostra era igual. Habia de ser un equip de noies que era el dia de la dona i, si no és perquè a l'equip hi havia nois, no haguessim fet res.

Anònim 16 de març, 2007 17:37  

jo com a espectador només diria un parell de coses:::

a) en el cartells que hi havia penjats a la facultat, en cap moment deia que fos un partit entre professors i Naranjitas...

b)tampoc deia que fos un partit exclusivament entre noies i professors.. diria que el terme alumnes (no distingueix res)... i si no recordo malament era un partit solidari contra la violència de gènere, no un partit perquè fos el dia de la dona exclusivament...

En fi, trobo que doneu masses voltes a un fet que ja està passat i on hauria de quedar el bon record i ja està... no sé, trobo per aquí uns ambients una mica crispadets...

Anònim 17 de març, 2007 10:47  

Per algo seria...potser perquè no van comptar amb elles...

Anònim 18 de març, 2007 12:25  

Hola a tots/es,

sóc la Marta Reyes... he estat seguint tots els vostres comentaris i he de dir que ha arribat un punt (especialment els aònims que diuen coses fora de to) que cansen... Jo vaig organitzar aquest partit i tal i com diu l'últim anònim, no era un partit entre Naranjitas y professors,era un partit solidari on també es volia que juguessin nois, els nois eren la representació més clara (a més d'una dona maltractada que va assistir al partit -tot i que vosaltres no sabíeu qui eren-) de que no tots els homes són maltractadors, violents, insensibles... com elles creuen per les seves desgraciades experiències... sinó que van poder veure que a la pista hi havia professors capaços de posar-se una samarreta i compar-la per ajudar-les i alumnes (nois) disposats a jugar per una bona causa i comprar també alguna samarreta...

I crec que això és el que havia de prevaldre i no cap "collunada", amb perdó, de si entre els professors havia d'haver dones, si l'equip d'alumnes havia de ser únicament de les Naranjitas... i més xorrades que s'ha dit...

Penseu que aquesta pàgina està sent visitada per les mateixes dones maltractades que van assistir al partit perquè volien, il·lusionades, compartir-ho amb altres dones maltractades que no van poder assistir i... francament, i perdó per la meva sinceritat, alguns (especialment els anònims que diuen coses fora de lloc i que no donen la cara) estan ferint a aquestes dones...

Si us plau, us demanaria a tots que hi pensessiu una mica... Va ser bonica la tarda que vam passar, vam ajudar en una molt bona causa i vam ajudar a 5 dones, torno a dir, maltractades i assistent al partit, a creure una mica més en els homes i fins i tot, contentes van comentar: "es genial que los chicos de las nuevas generaciones se solidaricen, sólo así el futuro de las mujeres será más seguro... ojalá mi hijo fuera como muchos de ellos y no como el maltratador de su padre, del que lo está aprendiendo todo"... penseu, si us plau i no ho espatlleu....

Amb això, quedi clar, no fico a tots els que heu escrit, en el mateix sac, ni molt menys, només faig la crida a tots aquells "anònims" que "pixen fora de test"...

Marta

Marta

Related Posts with Thumbnails
El blog no-oficial dels estudiants BiD!
.
.

Cerca!

Carlota Abad
Laura Jurado
Virgínia Martínez
Eli Ramirez
Inma Tortosa
Albert Ventura
Enric Zapatero



Enllaços amics