.
Avui, l'entrevista no serà a un alumne, sinó a un professor! El Ciro Llueca ens cedeix el seu temps i els seus coneixements per a contestar unes quantes preguntes. Gaudiu-les!
1. Com va néixer el teu interès per la biblioteconomia?
Era el 1992 i com que jo era objector de consciència, estava realitzant la prestació social substitutòria al centre penitenciari de Figueres, alhora que cursava in extremis la meva quarta convocatòria de COU. En haver de decidir les prioritats per a la universitat, l'aleshores bibliotecària de la presó, Irene Azcón, em va parlar de Biblioteconomia i documentació com una carrera de futur, tecnològica i amb un currículum molt pràctic. Vaig seguir els consells de la Irene i em vaig apuntar a Biblioteconomia.
2. Què et va fer dedicar-te a la docència?
En finalitzar unes Jornades Catalanes de Documentació vaig fer un viatge en cotxe amb la Lourdes Reyes, que durant els meus estudis havia estat una magnífica professora a la Facultat, i que amb el temps s'ha convertit en una bona amiga. Jo havia impartit uns cursets que recordo molt divertits per a l'Amic de Paper i també per a la Fundació Pere Tarrés, i durant el viatge varem estar parlar de la vida, la mort, i la docència. Suposo que jo devia mostrar alguna mena d'interès, perquè poc més tard em va trucar el gran Ernest Abadal i em va oferir impartir una assignatura a la Facultat.
3. Podries compartir amb els lectors alguna anècdota divertida de classe?
Promocionàvem una web de promoció turística d’Eivissa per a joves britànics, i en el moment de seleccionar un domini fictici per a la web, en comptes d’un model d’impacte orientat a l’usuari final (de l’estil de www.enjoyibiza.com) una estudiant va proposar una ruta absolutament bibliotecària, del tipus www.eivissa.org/turisme/joves/regneunit/. El fet que ho triés inconscientment, com la cosa més natural del món, em va fer pensar que després de tants crèdits a biblioteconomia i documentació l’estudiant s’havia convertit en una màquina de catalogació implacable, i costaria molt redreçar-la;-)
4. Per quina assignatura de la carrera sents més predilecció? (no comptis la teva!)
És complicat triar-ne una: moltes assignatures tenen coses interessants en el temari, o el professorat que les imparteix pot ser especialment interessant per la seva experiència o capacitat docent.
Gràcies a “Història de la producció documental” vaig descobrir l’imprescindible llibre d’Sven Dhal. A “Tècniques historiogràfiques de la recerca documental” m’ho vaig passar pipa, potser perquè la profa en aquell moment era la Núria Jornet. A “Indexació i Classificació” vaig aprendre moltíssim, en el meu cas amb una Aurora Vall que s’estrenava. També vaig poder gaudir, quan estudiava, de l’honorable Nora Vela a “Bibliografia sistemàtica...”, de la gran Carme Mayol a “Serveis especials”, i tants altres boníssims docents. Amb el temari actual a la vista, crec que l’estudiant té l’oportunitat de diversificar els seus coneixements des del seu primer dia, en la teoria, en la pràctica, i les estades a empreses. La majoria d’assignatures són complementàries, per tant val la pena fixar-se en totes i descobrir el màxim de sortides professionals possibles.
5. Que opines del canvi que s’estan produint als ensenyaments universitaris?
La meva opinió és globalment positiva. Sempre tot és millorable, però sóc una persona pragmàtica, i confio que aquests canvis ens permetran accedir al mercat de la resta de països de la UE en millors condicions; i que sobretot el currículum dels estudis estarà més orientat a les necessitats de les administracions i les empreses, que serà més proper a la realitat que ens envolta.
Crec que és un encert el fet que la diplomatura i la llicenciatura acabin en un sol grau d’informació i documentació (i els postgraus o màsters que calguin) i que pengin de la branca de ciències socials, en tant que carrera instrumental, com relacions laborals, empresa, o dret.
Podem mostrar-nos apocalíptics amb aquests canvis, però el cert és que els estudiants de biblioteconomia i/o documentació tenen un present i un futur laboral brillant, i l’adaptació a l’espai europeu reforçarà aquesta condició.
6. Perquè creus que la teva frase ha estat la més votada a patatabrava?
Ni idea. M'agraden molt més algunes altres que he vist també votades al patatabrava, com les de l’Amadeu Pons, la Concha Rodríguez, en Jorge Franganillo, la Teresa Mañà, la Carina Rey, etc. El cert és que el recurs de les frases mítiques del patatabrava és molt llaminer, i permet fer una aproximació fresca, un pèl irreverent, a l’actuació del professorat en les aules. Dit això, si hi hagués premi el compartiria amb la resta de protagonistes del rànquing.
7. Què és el més estrany que heu promocionat a la teva assignatura DPUI?
Un llibre que no existeix. La granja culpable de la malaltia de les vaques bojes. La candidatura a rector de la UB. Mitjons. Els spaguetti amb sarnides del Kraf. Un servei de destrucció de documentació administrativa. Un club esportiu. La revista Playboy.
Com deia abans, la nostra és una carrera plenament transversal, que pot ajudar en la gestió de la informació de qualsevol organització de la nostra societat. Per això, podem promocionar qualsevol mena de producte. A classe, sempre miro de donar opcions per posar en pràctiques les tècniques de promoció més enllà del coneixement que tenim consolidat sobre les unitats d’informació més clàssiques, com les biblioteques, els arxius, o els centres de documentació.
8. Pots recomanar una cançó als lectors del blog?
Facto Delafé no falta al meu iPod made in China, i per tant en citaria "Gigante", "La luz de la mañana", o “Desde el este”. Però m'agrada de tot. Ara mateix estic escoltant Lantana, Amaral, Alejandro Sanz, Omara Portuondo...
9. I una pel·lícula?
La darrera que he vist i m'ha agradat és "Vicky Cristina Barcelona". Malgrat que els diàlegs d'en Woody no són tan àcids com en d'altres pel·lícules, m'ha seduït el disseny de personatges de complexitat emocional, on res no és blanc o negre, i les diferents visions de les relacions amoroses. M'agraden les preguntes amb múltiples respostes.
10. I, evidentment, un llibre?
Doncs citaré alguns dels últims que he llegit, i que tinc ressenyats al perfil del Facebook: "Cartas de Vicenta Lorca a su hijo Federico", una magnífica selecció epistolar de la mare del poeta Federico García Lorca que vaig poder llegir durant un viatge de retorn des de Granada; “Trena de Cendra”, de la figuerenca Carme Guasch; on es relata de meravella la joventut de l’autora en una època convulsa; qualsevol de Murakami, i especialment “Sputnik, mi amor”, pel mateix que Woody Allen; moltíssima de l’excitant novel·la negra, començant per totes les de Michael Connelly, o el que us recomano ara específicament: “Els homes que no estimaven les dones”, que em va deixar a la bústia número 9 de la Facultat una bona amiga.
11. Quines 3 coses t’enduries a una illa deserta?
M'enduria un equip de música amb panell solar, les cinc-centes millors òperes, i al professor Jesús Gascón per poder sentir les seves impecables i harmonioses explicacions.
12. Per últim, un clàssic: podries dir-nos una biblio-imatge de silenci?
Hivern. Dimarts. 21h. Surto del meu lloc de treball a la Biblioteca de Catalunya. Mentre busco la porta de sortida, passejo per les sales buides. Camino formigueta pel passadís de moqueta, entre taules i prestatges. Els antics cedularis em somriuen. Se sent un silenci acumulat per cent anys d’història...
.
