.
Com van els exàmens? (horror, paraula prohibida ¬¬)
.
És una mala época, perquè negar-ho? Estudiar, fer treballs a última hora, combinar-te les hores d'estudi amb les hores de feina renumerada, vida social, ... I després, sempre passa el mateix: O aproves, o suspens. Si aproves, genial. Se t'il·lmina la cara, el teu somriure s'amplia 4 centímetres més, tens ganes d'anar a comprar roba, d'anar al cinema, de convidar als teus amics a sopar... Si, perquè si aproves un exàmen, tot és millor. El problema és quan no l'aproves, i pitjor, quan no aproves un exàmen que t'havies preparat. Perquè clar, una cosa són els exàmens que amb prou feines t'has mirat el que entrava de temari, exàmens de "hi vaig per probar, per aviam com és l'exàmen..." Però, si un exàmen te l'has currat, si has anat fent una mica de feina cada dia, si has perdut més hores de la teva vida de lo normal per estudiar allò i desprès et va fatal... això si que fot. I tot seguit busques culpables. El més fàcil és culpar el professor/a, per haver-se "passat amb l'exàmen". Desprès hi ha tot un procès de culpa, interioritzes tota la teva ràbia amb frases com "no hauria d'haver anat al cine", "no hauria d'haver jugat aquelles dues hores", "no hauria d'haver confiat en el que creia que sabia", "hauria d'haver repasat més els temes del principi"... hauria.. voldria.. necessitava...
Són moments en que pujaries a dalt de tot d'una muntanya i cridaries que el món t'ha fallat, i al final, després de caure (una, dues, tres vegades) t'aixeques, i mires endevant i et dius a tu mateix que a la próxima va la vençuda, i ho fas, clar que ho fas. Perquè tot té solució.
.
I ara, el discurs del Màrius Serra. No el tenim sencer, però gràcies a l'Aina Gionès (llicenciatura) disposem d'un recull de les millors frases que va dir:
*Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem: "gat vell" i "gata maula".
*La sort màxima de la rifa és un masculí "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", aquí.
*De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare (de Déu)"; ells paguen "impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir".
*Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns "sinvergüenzas", mentre que els corresponents catalans són, només, uns "poca-vergonyes".
*Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro".
*Allà celebren cada any les "Navidades" mentre que aquí amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples buenos días" i "buenas noches" diaris.
*A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, abrazos, pena, paseos... " mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, abraçades, pena, un tomb...".
*Allà diuen "¡oiga!" quan aquí filem mes prim amb un "escolti!"
*Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos", colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
*Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
*Mentre ells "hablan" -i fan!- aquí "enraonem", és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
*Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la sinistra" esquerra)...
Finalment, una noticia de cotilleo:
Avui, si estàveu per la facultat per la tarda, haureu vist cotxes policials. No us alarmeu, a la facultat no li passa res! Han sigut uns liantes de l'escola del costat. No hem aclarit gaire que ha passat, però en qüestió de minuts, han arribat 3 cotxes de mossos i 3 motos!
.jpg){kind=link}
