.
Poc a poc s'acosten els exàmens, i això es nota! Aquest matí les aules d'informàtica estaven col·lapsades: Estudiants de segon curs de la diplomatura del grup m1 suàven i patien per resoldre un exàmen de classificació i indexació.
Quan han sortit de les aules, els comentaris seguien una mateixa tònica: "Dues hores és massa poc, aquest exàmen necessita entre tres i quatre hores...".
Seguirem informant!
.
Quan han sortit de les aules, els comentaris seguien una mateixa tònica: "Dues hores és massa poc, aquest exàmen necessita entre tres i quatre hores...".
Seguirem informant!
8 comentaris:
no hi havia temps!!!!, era un exàmen llarg si s'havia de fer tot i ben revisat!!!
viam, no de 3 horetes però mitja més sí que ens calia (i si altres profes volien l'aula d'informàtica, una mica de caritat i aneu a la del primer pis que sempre està buida).
proposo (mirant per mi) invalidar aquest exàmen i fer-ne un altre amb més calma...
cuack
El biblioboy també hi va estar! Ara, un dia després, m'he recuperat del xoc.
Sap greu que un examen vagi malament per qüestió de temps. Si sóc un patata classificant és el meu problema, però quan el que fa que em vagi malament siguin factors aliens a mi, no m'agrada...
Ha estat una carrera a vida o mort, però bé, aqui seguim, sigui quin sigui el resultat!
Ha estat una carrera a vida o mort
O_O ,...
de debó!!! en el moment que el profe va dir "queden 5 minuts" va començar la histèria... Allò semblava el titanic, la gent corria, s'aixecava, intentava ultimar alguna cosa... Només faltava la orquestra!
jajaja
cuánta razón en tus palabras, pero además fue momento cámara lenta, veías como el ordenador hacía grr grra, la gente se levantaba y huía, el profe por la puerta... menos el reloj que tictactictac
espero que el comando del 4o piso haga explotar esos exámenes... creo que es la única esperanza que nos está quedando a muchos.
cuack
Abans dels cinc minuts no havia vist l'iceberg que s'apropava? Ara entenc la pel·lícula.
: )
no se había visto pq la concentración era tal, la bruma (esta vez en nuestro cerebro), y la presión por no dejarte una triste referencia, I LO MAL QUE VAN LOS RELOJES DE LA SALA DE ORDENADORES, hizo que el iceberg pareciera más lejano de lo que era en realidad.
Confeso que jo no vaig acabar però com que el treball no el tenia bé no em venia d'aquí. No vaig trobar-ho difícil, només dos coses que s'havien de fer i no eren de les complicades (ni els cuerpos en serie dels ous ni el de les cooperatives associades de treball). Em vaig liar al primer per acabar, als tres quarts d'hora amb la mateixa solució que havia posat als quinze minuts. Penses que ha d'haver una solució millor i comences a donar voletes i voltes. No vaig mirar el rellotje i vaig pensar que ens deixariamés temps (sempre es deixa una mica més al final). Desastre total.
Publica un comentari a l'entrada