Cap a l'oest, on la vida és més pacífica





Si al blog del dijous celebrem el dia de l'Orgull Friki, el de l'Orgull Gai es parada obligatòria! Com no, cada any hem de celebrar que no ens podem queixar, fins i tot les Spice Girls han decidit tornar en un dia com avui!

Clixés apart, aprofitem l'avinentesa per a oferir-vos una breu ressenya sobre el grup de treball Q.Doc a la revista Zero de fa la tira de mesos. Llegiu-la, és molt interessant, i conegueu el grup visitant el seu
lloc web.





La imatge en gran aquí.


També us oferim una recomanació literària molt adequada pel dia i que, tot i ser un llibre infantil, robarà el cor als lectors més grans! La història del Tango és força curiosa: tot parteix d'uns fets reals que van succeïr al zoo de Nova York. Arribava l'època de reproducció dels pingüins i tots creaven descendència. Bé, tots menys un parell... de mascles. Ells s'estimaven igual que els altres, però per molt que tinguèssin cura del niu, no hi apareixia ningun nadó! El final, no us el desvetllarem, però pel títol i la portada podeu imaginar-vos que és feliç :)



I per últim, un vídeo d'aquells que fa temps que no en posem. Es tracta d'un dels sketches d'una de les millors sèries dels últims temps: Little Britain. En aquest cas, ens trobem amb el Daffyd, el (segons ell) "Only gay in the village!" preocupat pels drets dels que comparteixen gustos amb ell. Però alhora, no suporta el fet que hi hagi més "gays in the village" que li restin protagonisme! Veieu a continuació el boicot/proposta alternativa que fa a la seva biblioteca pública i gaudiu del que queda de dia (i evidentment, de tots els demés dies de l'any!)




Girls who are boys
Who like boys to be girls
Who do boys like theyre girls
Who do girls like theyre boys
Always should be someone you really love

AACR2 (again!)




Vudú?? Noooooooooooooo no! Acupuntura en tot cas, siiii...., pel estats nerviosos crítics i aquestes coses.... O_o

(imatge amb copyright :D jajajaja)

El repte... a l'estiu!

Encara no som a l'estiu, però aviat tindrem una d'aquelles coses que faran història. Com la cançó de l'estiu, el Gran Prix o els exàmens, sabrem que som a l'estiu quan participem a...



Us convidem a visitar el dossier del repte, on trobareu tota la informació. En aquesta ocasió, els que elaboraran els reptes seran els propis alumnes / participants! La diversió està assegurada. El guanyador del portàtil d'enguany, Eduard Solà, participa, conjuntament amb un nodrit grup de participants, entre els quals també nosaltres... Estigueu atents!


Fins aviat!

Defenses del Pràcticum

Del 18 al 21 de Juny es duran a terme les defenses orals dels alumnes de Pràcticum del segon semestre.
Són exposicions públiques i tothom hi és convidat. Us pot ser molt útil si teniu previst fer el pràcticum próximament i encara no sabeu ben bé on demanar-ho (o també per als que ho tingueu molt clar i voleu acabar de saber-ne una mica més...). En aquestes sessions, els alumnes exposen breument el seu treball i fan una valoració de la seva estada.
.
Horaris i aules:
.
- 18 de juny, dilluns, de 12,30 a 14: arxius i centres de documentació de mitjans de comunicació (grup de Marina Salse) AULA 206
.
- 19 de juny, dimarts, d'11 a 13: biblioteques especialitzades, de recerca i universitàries (grup d'Aurora Vall) AULA 206
.
- 19 de juny, dimarts, de 16,30 a 18,30: biblioteques públiques (Teresa Mañà) AULA 114
.
- 19 de juny, dimarts, de 17 a 18,30: arxius i centres de documentació de mitjans de comunicació (grup de Constança Espelt) AULA 206
.
- 20 de juny, dimecres, de 17 a 18,30: biblioteques especialitzades, de recerca iuniversitàries (grup d'Àlex Cosials) AULA 206
.
- 21 de juny, dijous, de 10,30 a 13: arxius (Anna Rubió) AULA 206
.
- 21 de juny, dijous, tarda (de 16 a 17,30): biblioteques especialitzades, de recerca iuniversitàries (grup de Jesús Gascón) AULA 206

De tot una mica (+Discurs Màrius Serra)

.
Com van els exàmens? (horror, paraula prohibida ¬¬)
.
És una mala época, perquè negar-ho? Estudiar, fer treballs a última hora, combinar-te les hores d'estudi amb les hores de feina renumerada, vida social, ... I després, sempre passa el mateix: O aproves, o suspens. Si aproves, genial. Se t'il·lmina la cara, el teu somriure s'amplia 4 centímetres més, tens ganes d'anar a comprar roba, d'anar al cinema, de convidar als teus amics a sopar... Si, perquè si aproves un exàmen, tot és millor. El problema és quan no l'aproves, i pitjor, quan no aproves un exàmen que t'havies preparat. Perquè clar, una cosa són els exàmens que amb prou feines t'has mirat el que entrava de temari, exàmens de "hi vaig per probar, per aviam com és l'exàmen..." Però, si un exàmen te l'has currat, si has anat fent una mica de feina cada dia, si has perdut més hores de la teva vida de lo normal per estudiar allò i desprès et va fatal... això si que fot. I tot seguit busques culpables. El més fàcil és culpar el professor/a, per haver-se "passat amb l'exàmen". Desprès hi ha tot un procès de culpa, interioritzes tota la teva ràbia amb frases com "no hauria d'haver anat al cine", "no hauria d'haver jugat aquelles dues hores", "no hauria d'haver confiat en el que creia que sabia", "hauria d'haver repasat més els temes del principi"... hauria.. voldria.. necessitava...
Són moments en que pujaries a dalt de tot d'una muntanya i cridaries que el món t'ha fallat, i al final, després de caure (una, dues, tres vegades) t'aixeques, i mires endevant i et dius a tu mateix que a la próxima va la vençuda, i ho fas, clar que ho fas. Perquè tot té solució.
.
I ara, el discurs del Màrius Serra. No el tenim sencer, però gràcies a l'Aina Gionès (llicenciatura) disposem d'un recull de les millors frases que va dir:


*Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem: "gat vell" i "gata maula".

*La sort màxima de la rifa és un masculí "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", aquí.

*De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare (de Déu)"; ells paguen "impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir".

*Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns "sinvergüenzas", mentre que els corresponents catalans són, només, uns "poca-vergonyes".

*Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro".

*Allà celebren cada any les "Navidades" mentre que aquí amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples buenos días" i "buenas noches" diaris.

*A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, abrazos, pena, paseos... " mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, abraçades, pena, un tomb...".

*Allà diuen "¡oiga!" quan aquí filem mes prim amb un "escolti!"

*Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos", colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

*Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

*Mentre ells "hablan" -i fan!- aquí "enraonem", és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

*Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la sinistra" esquerra)...


Finalment, una noticia de cotilleo:

Avui, si estàveu per la facultat per la tarda, haureu vist cotxes policials. No us alarmeu, a la facultat no li passa res! Han sigut uns liantes de l'escola del costat. No hem aclarit gaire que ha passat, però en qüestió de minuts, han arribat 3 cotxes de mossos i 3 motos!

Exàmen Classificació & Indexacio (I PART)

Alguns professors són més originals que d'altres a l'hora de plantejar les preguntes dels seus exàmens. Potser heu rebut alguna vegada per correu electrònic el cas d'un exàmen molt famós de la Politècnica de València, en el qual un professor friki va relacionar totes les preguntes amb Star Wars.

Però la Facu BiD poc a poc va obrint-se a documents curiosos:


* Indexeu i classifiqueu el document proposat:

"En busca del polvo perdido : Porno y sexo en la arqueología". Fragment del text: Dentro de la variedad de posturas representadas en la colección mencionada, podemos intentar una clasificación en la que distinguimos cinco tipos de coitos: vaginal, anal, oral, masturbación y zoofilia"

Serà la primavera? La facultat viu al ritme del LOVE IS IN THE AIR, fixeu-vos! Està tot ple de parelletes compartint el seu amor amb l'amor cap els llibres. I no és macu això? :)




Google sempre té raó

.
Desprès de celebrar la nostra entrada número 100, us portem una petita curiositat.
.
Com ja sabeu, els pròxims dos dies (dilluns i dimarts) es duran a terme els exàmens d'una de les assignatures més temudes d'aquesta diplomatura que ens preucupa i ens treu la son, si, exacte! CLASSIFICACIÓ & INDEXACIÓ! Alumnes de segon (i/o tercer) es passaran als ordinadors del 3er pis inumerables hores per aconseguir una classificació perfecta. Demà el grup m1 amb el Gascón, i per la tarda els T1/T2 del Burguillos. Per als M2, el grup de l'Aurora, el perill comença un dia després, dimarts 12.
.
I avui us tornarem a parlar del nostre amic LEMAC (ja ho vam fer aqui).
.
Imagineu-vos que teniu un llibre que parla de huracans, terratrèmols i volcans. On ho posarieu? La resposta és Catastrofes Naturals. I direu: I perquè no Desastres naturals? Doncs perquè la persona que fa el LEMAC va posar un comentari molt adient:
.
Font: Google : (703 páginas en catalán de "catàstrofes naturals"; 581 páginas en catalán de "desastres naturals"; 12 agost 2005)
(em pregunto perquè ho posa en castellà)
.
Doncs si, si Google dóna més resultats, AMÉN!
Les 122 pàgines de diferència han nominat als desastres naturals a abandonar el grup dels encapçalaments perfectes.
.
Bona sort als que tingueu l'exàmen! ^^U (...)

13 + 87 = ?



Tot i ser de lletres, no us haurà estat gaire difícil fer la operació del títol, oi? dóna un número ben rodó: 100. I 100 són les entrades que complim al blog del dijous amb aquesta.

Portem dos dies pensant com celebrar-ho. Fem una festa? Una blogdeldijousfarra? ho commemorem amb xapes i altres productes de dubtosa exquisitesa? gravem un bibliodisc benèfic? I al final no hem sabut què fer.

Tot va començar fa gairebé 6 mesos. Nosaltres erem dos estudiants qualsevols que cursaven tercer de diplomatura (bé, una mica de tercer, una mica de segon... ja se sap! per estar al tanto de tot!). Com estudiar ens deixava baldats, ens va venir la inspiració: i si feiem un germanet del full del dijous en forma de blog? I així va començar tot.

Des de llavors, hem passat el nadal, arribat a l'any nou, patit els perills de ser bibliotecaris escolars, creat seccions que han durat una entrada, viatjat a Tuníssia, a Tenerife, cantat a la biblioteca, jugat a vídeojocs, a futbol, hem perdut contra els profes, viscut el millor Sant Jordi de la història, anat d'Erasmus, viscut xerrades "especials", fet manualitats, sen's ha disparat el comptador, hem celebrat el que som i hem agraït la feina ben feta.

I tot això en 100 entrades!!!

Tot i així, encara som a la recta de sortida de la vida d'aquest blog, sinó mireu tot el camí que ens queda per endavant! Un horitzó infinit, en el qual no sabem què hi trobarem (aquí hi és la gràcia, no creieu?) pero en el qual esperem trobar-vos a tots (i als que estiguin per venir)

This is the land of a thousand words
But it seems so few are worth the breath to say
Except I'll be looking after my own world
And you just keep on saving the day
I'll try to stay but it's in vain when you're far
I'm on the run to wherever you are



Nora Vela: un "fins després" inoblidable

Amb el permís de Màrius Serra, la intervenció de la professora Nora Vela en qualitat de padrina a l'acte de fi de curs era una de les més esperades. Joisosos, els alumnes (i perquè no dir-ho, els profes) ansiàvem conèixer el contingut de la xerrada, un secret mantingut fins a l'últim moment.

Els representants dels alumnes la van triar perquè sabien que així, aquest acte de cloenda seria divertit, irònic, dinàmic i entretingut. I sense sortir-se de l'àmbit bibliotecari! De tots és conegut el costum de la Nora d'afegir acudits visuals al final de les seves presentacions, donant un toc de distinció a la seva assignatura. I qui ha estat atent a les seves classes pot ben assegurar que no t'hi avorriràs gaire.

Però bé, tornem al dijous 31. El nostre degà, en Cristòbal Urbano, la va precedir i ella, sense cap mena de dubte, va començar la seva intervenció, que sospitosament semblava una classe normal.

La Nora està donant classe!! Aquest era el pensament que va recòrrer els cervells dels allà presents. Presentava una obra de referència molt coneguda, amb autors no gaire famosos - ni professionals, perquè no dir-ho- i que incloia cites conegudes... o frases mítiques.

Va ser llavors quan tothom hi va caure, des dels alumnes que havien format part d'aquella obra de referència, com els professors que n'havien patit les conseqüències: estava parlant de Patatabrava.com! Va fer esment d'una petita selecció de frases de col·legues seus, als quals va lloar la seva tasca, i alhora les va analitzar minuciosament, amb aquella gràcia que només té ella. El somriure a la cara de la gent era permanent, des dels professors protagonistes (afortunadament, no es van dir noms) fins als alumnes que havien viscut el naixement de les frases.

Sens dubte, va ser una de les intervencions més aplaudides i, alhora, una de les més emotives.

Avui la Nora ha fet el seu examen (esperem no tenir-la que veure al setembre :P ) i des del blog del dijous volem retre-li l'homenatge que es mereix, per totes aquelles pràctiques infinites que al final no eren tan difícils, pels comentaris irònics, per les seves pròpies frases de patatabrava (que encara que desapareguin, mai les oblidarem), per les seves col·laboracions altruistes en activitats de l'assemblea i, en conclusió, per ser com és!

Biblioboy

L'enganxina oficial del blog!



I per animar-nos d'aquesta darrera notícia, i entretenir-vos en les hores mortes entre exàmens i estudi, us oferim l'enganxina oficial del Blog del Dijous!


Molts ens ho han demanat, i aquí us la portem en exclusiva, la imatge de la rateta de biblioteca que tots portem a dins i que, a partir d'ara, podrà decorar les vostres taquilles, carpetes, agendes...

El procediment és molt senzil:

1. Imprimiu la imatge i retalleu
l'enganxina


2. Retalleu un tros d'aironfix (no els amagueu! tots en
tenim!) una mica més gran que el de la rodona


3. Dipositeu amb compte l'enganxina a l'aironfix, deixant
els marges per a poder-ho enganxar, amb compte de no fer bullofes, que són molt
lletjes!


4. Poseu-la on vulgueu!



Aquí us oferim la imatge, en la qualitat ideal:



Fins aviat!

Tancament d'una biblioteca

A falta de poder ampliar la crònica del passat dijous, Agnès Salvador i Junyent (de 3er) ens envia aquesta noticía del tancament d'una biblioteca a Sabadell.


Tot celebrant l’acte de fi de curs amb diferents generacions... una biblioteca amb més de 70 anys d’història tancava les portes. (increïble però cert!)

Quantes vegades hem llegit o escoltat a través dels mitjans de comunicació el tancament d’una empresa o la reducció de la plantilla per problemes econòmics? No ens ha sorprèn!, és el pa de cada dia. Ara bé, quantes vegades hem llegit o escoltat a través dels mitjans de comunicació el tancament d’una biblioteca (que no sigui perquè canviï d’ubicació)?, per mi és la primera vegada, i ahir, quan era als Catalans, camí cap a Barcelona, de reüll vaig llegir la portada del Diari de Sabadell, el titular era clar, La Biblioteca de Caixa Sabadell tanca les portes, ràpidament vaig pensar que el rumor s’havia consumat, dins meu es van barrejar sensacions d’engany, de ràbia, de tristesa, de records,..., un seguit de sentiments que quan, finalment he tingut el diari als dits i he llegit les tres pàgines que el diari local li va destinar ahir a la secció de notícia del dia, tinc la necessitat d’escriure’n quatre ratlles.

5 cèntims de l’article...


*Una mica d’història... des del 1928 un servei pels ciutadans sabadellencs
El primer projecte data del 1903 per part d’un grup d’entitats. Anys més tard Caixa Sabadell en recollia la iniciativa. Durant l’auge de les biblioteques en temps de la Mancomunitat de Catalunya, Sabadell va demanar-ne una, però la dissolució de la Mancomunitat va frustrar-ne la petició.
El 31 d’octubre del 1928 es va inaugurar, i l’any 1965 van canviar d’edifici, és van emplaçar a l’edifici de l’escola industrial, d’estil modernista, fins al dia d’avui.
“Entre el 1966 i el 1971, va prendre el caire de biblioteca d’humanitats”.
“Amb 130.000 volums i centenars de col·leccions de revistes i diaris, amb bona part de les millors publicacions humanístiques i literàries de més prestigi a Espanya, la Biblioteca de Caixa Sabadell ha acabat tenint un dels millors fons bibliogràfics de Catalunya”.


* Sabadell, la Manchester de Catalunya...
Aquella ciutat tèxtil, on les xemeneies formaven part del paisatge diari dels ciutadans i ciutadanes, la biblioteca va ser la millor escola autodidàctica per obrers i tècnics, dècades més tard, cap els anys 60 i 70 va acollir els primers usuaris que accedirien als ensenyaments superiors, i ara, sembla que la davallada de persones dels últimes dos anys serveix per justificar-ne el tancament.

Sembla ser, que una nova biblioteca d’humanitats està en camí, però estic segura que l’encant, la màgia i el servei de la biblioteca no es plasmarà en aquesta nova iniciativa, el temps ho dirà...! Queden interrogants a respondre...com que passarà amb el fons.

Segurament Sabadell és més coneguda entre nosaltres pel Pla de Biblioteques que ja fa alguns anys que ha posat en marxa, ..., però és de justícia recordar la biblioteca que durant molts anys ha fet les funcions de les actuals.

Un nombrós grup de ciutadans, inquietats per aquest tancament, en van escriure un manifest... en aquest enllaç podeu llegir l’entrevista a Manel Manonelles, impulsor del manifest
http://drac.com/cac/200702/20070221.html


Crònica del acte de fi de curs


Hola! Com veieu som súper-ràpids i ja us portem la crònica de la Jornada :)


Va estar molt bé, va venir molta gent!

L'acte, a part de les fotos, va estar gravat amb una càmara de video. Però no sabem si del video se'n farà alguna mena de difusió oficial o anirà directament a l'arxiu de la facu! En tot cas, aqui us deixem algunes fotos.

Per començar, va parlar l'excel·lentíssim degà (es fa així?), o sigui, el Cristòbal Urbano. Tot seguit, la Cèlia Millán (mestra de cerimònies) va donar pas a la Nora Vela, padrina dels alumnes enguany. La Nora va fer un discurs molt divertit citant algunes frases mítiques que apareixen a una font de refèrencia molt eficaç...
.

Minuts més tard, es va donar pas a la Sra. Carola Duran, de la 40a promoció de bibliotecàries (1954-1957), que celebraven el 50è aniversari. La Sra, Duran, en nom de totes les seves companyes, va explicar-nos anècdotes de quan era jove i estudiava biblioteconomia, de com han canviat les coses i de la professió avui en dia.

I tot seguit, repartiment (repartició?) de premis.

- Primerament, els premis de fotografia: En la categoria de fotografia individual, la guanyadora ha estat Marta Reyes. Per a la categoria sèrie, el premi ha estat per Eli Ramirez ^^. De les fotos, se n'ha fet una exposició al passadís del tercer pis:

.

- Segonament, s'han repartit les beques de Doc6 i Epi (El profesional de la información!!!, no la parella d'en Blas del Barrio Sésamo! :P), que s'otorgaven a dos estudiants dels que marxen aquest estiu amb les beques a l'extranger. Les afortunades han estat Mercè Aguilà i Natàlia Ausàs, que van a Buenos Aires.

- Finalment, l'ordinador portàtil per al guanyador del sorteig del repte del divendres: Eduard Solà (que no hi era i no ha pogut recollir el premi).

(Enhorabona a tots plegats!)

.

A continuació, la Cèlia ha donat pas a Màrius Serra, que venia per fer-nos una lliçó magistral anomenada "Linguoteca: La llengua com a biblioteca". Ha fet un discurs molt divertit i molt amè.

I ja per últim (si no ens hem deixat res!), el cant del Gaudeamus Igitur, on tothom s'hi ha unit com ha pogut. La sala estava força plena!

.

I quan ja s'ha acabat de cantar, els alumnes han pogut recollir les seves orles estimades i anar cap al replà de les escales a difrutar del pica-pica elaborat pel bar Kraff (Mari & Manolo), que ja formen part de la nostra vida universitària.

.

Tot el que ve desprès, ja és extra-facultat. Alumnes de tercer (+amics) han anat a sopar al nou restaurant japonès que han obert recentment al costat de la facultat (al c/Guitard). El menjar estava bo però meitat de coses no les enteníem. :D I desprès, la Bibliofarra a Bòveda (si, festa, beure i desfàs)(i esponges, també)

Veiem una foto del sopar:

I com a curiositat, dir que de 33 persones que estàvem sopant, nomès UNA podia assegurar que aquest any acabava la Diplo. Uns quants ho podien casi assegurar (uns quants vol dir 4 o 5), tot els altres.. en fi,

Tornarem a catalogar

Tornarem a indexar

Tornarem a vèncer

:)

Pd. En els pròxims dies ampliarem alguna de les coses (el discurs de la Nora, el del Màrius Serra...) Ara ha sigut una visió global!)

Related Posts with Thumbnails
El blog no-oficial dels estudiants BiD!
.
.

Cerca!

Carlota Abad
Laura Jurado
Virgínia Martínez
Eli Ramirez
Inma Tortosa
Albert Ventura
Enric Zapatero



Enllaços amics