Nora Vela: un "fins després" inoblidable

Amb el permís de Màrius Serra, la intervenció de la professora Nora Vela en qualitat de padrina a l'acte de fi de curs era una de les més esperades. Joisosos, els alumnes (i perquè no dir-ho, els profes) ansiàvem conèixer el contingut de la xerrada, un secret mantingut fins a l'últim moment.

Els representants dels alumnes la van triar perquè sabien que així, aquest acte de cloenda seria divertit, irònic, dinàmic i entretingut. I sense sortir-se de l'àmbit bibliotecari! De tots és conegut el costum de la Nora d'afegir acudits visuals al final de les seves presentacions, donant un toc de distinció a la seva assignatura. I qui ha estat atent a les seves classes pot ben assegurar que no t'hi avorriràs gaire.

Però bé, tornem al dijous 31. El nostre degà, en Cristòbal Urbano, la va precedir i ella, sense cap mena de dubte, va començar la seva intervenció, que sospitosament semblava una classe normal.

La Nora està donant classe!! Aquest era el pensament que va recòrrer els cervells dels allà presents. Presentava una obra de referència molt coneguda, amb autors no gaire famosos - ni professionals, perquè no dir-ho- i que incloia cites conegudes... o frases mítiques.

Va ser llavors quan tothom hi va caure, des dels alumnes que havien format part d'aquella obra de referència, com els professors que n'havien patit les conseqüències: estava parlant de Patatabrava.com! Va fer esment d'una petita selecció de frases de col·legues seus, als quals va lloar la seva tasca, i alhora les va analitzar minuciosament, amb aquella gràcia que només té ella. El somriure a la cara de la gent era permanent, des dels professors protagonistes (afortunadament, no es van dir noms) fins als alumnes que havien viscut el naixement de les frases.

Sens dubte, va ser una de les intervencions més aplaudides i, alhora, una de les més emotives.

Avui la Nora ha fet el seu examen (esperem no tenir-la que veure al setembre :P ) i des del blog del dijous volem retre-li l'homenatge que es mereix, per totes aquelles pràctiques infinites que al final no eren tan difícils, pels comentaris irònics, per les seves pròpies frases de patatabrava (que encara que desapareguin, mai les oblidarem), per les seves col·laboracions altruistes en activitats de l'assemblea i, en conclusió, per ser com és!

Biblioboy

1 comentaris:

Anònim 05 de juny, 2007 20:35  

biblioboy biblioboy... com es nota que avui han fet el seu exàmen.. ;)

Related Posts with Thumbnails
El blog no-oficial dels estudiants BiD!
.
.

Cerca!

Direcció
Eli Ramirez

Autors continguts
Carlota Abad
Laura Jurado
Virgínia Martínez
Eli Ramirez
Inma Tortosa
Albert Ventura
Enric Zapatero



Enllaços amics