Viatge a Londres

.
Pel que fa al col·lectiu de 2on que va visitar Londres (30 persones aproximadament) varen tornar ahir pel matí cansats però satisfets de tant caminar i recorrer la capital anglosaxona. Aquests es varen allotjar en una residència d’estudiants (Astor Victoria, nº 71) en una zona tranquila i força cèntrica.

Els primers dos dies es varen dedicar a visitar els populars encants de Londres: Big Ben, Hyde Park, Idea Store, Buckingham palace, el British Museum, Nothing Hill i un llarg etçètera.

Al igual que els estudiants de [...4rt?] els de segon varen visitar la Bristih Library. Hi havien dues visites programades/guiades a la BL i un grup reduit va visitar la BL per lliure.

Aquests últims que varen fer la visita pel seu compte es varen endur una sorpresa. Es varen voler fer el carnet (opcional) de reader (Researching of the world of knowledging). Però...

Els varen demanar a cadascun d’ells 5 noms de llibre amb l’autor i el número de referència de la BL. Una vegada fet a 4 persones els varen fer el carnet sense cap problema...però als altres NO...però perquè no els hi varen voler fer?

Doncs els motius són diversos i queden poc clars. Els responsables de l’àrea de carnets varen dir que no el necessitàvem per res (tal i com ho llegiu).
Una altre sorpresa va ser al demanar a un dels nois la seva acreditació com a universitari. Aquest noi va ensenyar el seu carnet de la UB juntament amb el seu DNI com a comprovant de que aquest carnet era seu i li van dir que allò era una Visa i prou.

Amb tot aquest enrenou a la sala de carnets, les responsables de la sala de carnets varen decidir portar un “traductor espanyol” i ho posem entre cometes perquè de poc va servir, i un altre home que feia cara de peix gros de la BL que acompanyava al traductor. El traductor solsament va conseguir explicar que el carnet com a souvenir no es podia obtenir i que li sabia greu però que així són les normes. Malasort doncs per alguns estudiant que es van quedar sense aquesta relíquia bibliotecària...

Doncs res...això són històries de la vida o històries de la British com més us agradi interpretar-ho.

Esperem que algun altre grup s’animi a comentar l’experiència del viatge i/o alguna anècdota.