Sant Jordi!

.
Feliç diada de Sant Jordi!!!!!!!!!

Avui, tenim una actualització concreta: el text que llegireu a continuació és una llegenda "adaptada" de Sant Jordi. Que n'heu de fer? res en especial ... a no ser que avui estigueu participant a la "II Biblio-gimcana de Sant Jordi". Si és el cas, teniu les instruccions al full :-)

Hi havia una vegada una bibliotecària molt eixerida. La més treballadora del món, en deien! Cada matí, arribava puntual a tres quarts de 8, per a preparar la seva biblioteca, que tractava amb molt amor. A les 8 tocades, s'obrien les portes i l'interior enlluernava a tots els habitants d'un petit poble de Catalunya.

La nostra bibliotecària (nostra perquè és la protagonista) es deia Rosa, i era pél-roja. Li agradava dur vestits verds i portava unes ulleres a joc amb el color vermell del seu cabell.

Els usuaris de la biblioteca eren molts. Tanta fama tenia aquella biblioteca que els habitants de pobles llunyans acudien a fer préstecs! I, tot i així, els tornaven sempre dins del marge de temps. I fins i tot abans!

Però un dia va succeir un fet que va canviar-ho tot. Un usuari nou, anomenat Sr. Drac, va exhaurir el límit de temps no d'un préstec, sinó de 10! La Rosa estava molt decepcionada, i va intentar trucar al Sr. Drac, però resulta que no va donar telèfon de contacte. Així doncs, tot just va tancar la biblioteca, a dos quarts de nou, es va apropar a l'adreça que sí havia facilitat: Carrer Cova Molt Fosca, sense número.

Qui li anava a dir que seria una trampa! El Sr. Drac era realment un drac, dels que surten als contes, però molt més verd, lleig i llefiscós! Resulta que aquest malèfic personatge es va enamorar de la perfecta bibliotecària, i com no va poder suportar que ella no li fes cas – es clar! estava ocupada catalogant!- doncs va decidir atraure-la a la seva cova.

Però el Sr. Drac no comptava amb l'element més important de la nostra història: en Jordi! El Jordi era un noi fascinat per les biblioteques, i era el millor usuari de la biblioteca. Per això mateix, quan tot el poble es va assabentar de la tràgica notícia, cap habitant ho va dubtar: en Jordi era el millor per a fer front al Drac!

De camí cap a la cova va veure com tot el poble estava a casa amagat, amb l'excepció del bar del barri, en el qual hi havia una bella figura femenina asseguda. Però el nostre protagonista tenia una altra tasca!

Tant bon punt va arribar a la cova, el Drac va sortir rient.

- M'he menjat la Rosa! jajaja!

I en Jordi va respondre:

- Et mataré, maleït drac!

I va començar la batalla. El drac no donava crèdit: en Jordi no duia armes! Va obrir la seva motxilla, i va treure un exemplar de la CDU.

- Té! Els auxiliars de forma t'atraparan!

I li va llançar el gruixut llibre al peu dret. El drac, aqueixat, va rondinar. Però en Jordi va aprofitar la ocasió, va treure l'última edició revisada del MARC 21 i li va llançar al peu esquerre.

- La capçalera et tornarà boig!!!

I quan tot semblava acabat... el Drac va resorgir amb més força que mai! Pero en Jordi guardava la seva millor arma... Les Regles Angloamericanes!

- Espero que t'ennueguis amb la zona de notes!!!!

I el llibre va anar directe a la boca del drac. Aquest, es va ofegar i no va poder dir res més.

Però en Jordi no estava content. I la Rosa? la havia perdut per sempre! ara que volia declarar-s'hi...

Pum pum...

Pum pum...

D'on venia aquell soroll? De la panxa del drac! En Jordi va agafar una espasa que va aparèixer per art de màgia i va obrir la panxa. I sabeu que va sortir?

De debó ho voleu saber?

RES!!!

Resulta que la Rosa, la bibliotecària més poderosa dels contes, va espantar al drac amb els seus poders psicològics, i mentre el Jordi es disposava a salvar-la, ella ja feia estona que estava salvada!
Era a un bar, prenent una tònica... us sona?

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat!

I un bé negre! Al final la Rosa, que també estava per el Jordi, va dir que ell l'havia salvat, i així es va convertir en el mite de Sant Jordi i la Rosa!