El passat divendres 4 de juny a les 19 h, els bibliotecaris (i família) vam omplir el Paranimf de la Universitat de Barcelona.
El Paranimf està ubicat a l'Edifici Històric de la UB, a Plaça Universitat. Caminant per aquells passadissos, la veritat és que no tenim res a envejar a Oxford ni a Hogwarts:
.
.
A pocs minuts de l'inici, tot ja estava a punt. A l'exterior de la sala, es van habilitar dues tauletes per posar-hi material promocional de les empreses col·laboradores de les pràctiques d'estiu:
.
.
Per començar van parlar Gemma Fonrodona (vicerectora d'Estudiants i Política Lingüística) i el degà de la nostra Facultat, Cristóbal Urbano. Tot seguit van donar pas a Nora Vela, que va oferir als assistents de l'acte la conferència "L'humor com a font de coneixement professional".
Les paraules es van acompanyar de moltes imatges que, en clau d'humor, reflexaven el dia a dia (i el futur) de la nostra professió.
Aquí tenim una foto de la taula:
.
.
El següent a parlar va ser l'Amadeu Pons. Ell va parlar de la seva especialitat: enviar als estudiants ben lluny de Barcelona :P
Va fer un repàs de totes les empreses col·laboradores i va donar la paraula a Mònica Font, qui va llegir el nom de tots els afortunats i afortunades (i les seves respectives destinacions).
.
A continuació, el torn de paraula va ser per Miquel Térmens (cap d'estudis de la llic). Com que no volia fer una necrològica dels estudis que ja s'acabaven, va fer un panegíric (que, segons l'Enciclopèdia Catalana vol dir: "discurs de caràcter persuasiu i encomiàstic en lloança d'una persona il·lustre, d'una ciutat o d'una institució) (* i "encomiàstic" vol dir que conté encomi) (* i encomi vol dir lloança, elogi).
Bé, el cas és que en Miquel va fer repàs a la petita història de la Llicenciatura (dit així, sembla un d'aquells llibres de la Pilarín Bayés):
.
.
Continuem.
Tot seguit va pujar a l'escenari la professora Montserrat Sebastià, escollida pels alumnes de Llicenciatura com a padrina de la promoció.
Va fer un discurs breu però ben emotiu, donant la fòrmula màgica per un futur ple d'èxits. La poció màgica tenia tota mena d'ingredients: alguns físics (herbes diverses) i alguns propis de la nostra professió, com els algoritmes de recuperació de la informació o el ja famós canvi de paradigma.
Igual d'emotiu va ser el discurs de Pilar Campos, estudiant de llicenciatura en representació de tots els que estaven allà.
La Pilar no es va oblidar ni del bar Kraf ni dels nanos de les escoles veïnes que amenitzen les nostres classes amb la música dels festivals de fi de curs.
A més, va fer un regal a les promocions futures, un regal simbòlic: el color verd ¿maragda? (que em corregeixin si m'equivoco) per a identificar els estudiants de la nostra Facultat (doncs cada Facultat té el seu color i nosaltres encara no teníem cap).
.
.
A continuació va parlar Ferran Burguillos en representació dels antics alumnes, donant la benvinguda al món professional als recents llicenciats.
Finalment, les últimes paraules van tornar a ser per la vicerectora d'Estudiants i Política Lingüística i el Cristóbal, que entre altres coses, van parlar del nou servei ALUMNI.
.
.
L'acte es va tancar amb un cant general del Gaudeamus Igitur (himne universitari clàssic).
Tot seguit, (i abans que ens hi tanquessin a dins), els assistents van nar xinu-xanu cap al Jardí Històric (= Jardins de l'Edifici Històric) on van gaudir d'un pica-pica (=refrigeri) basat en ganxitos diversos i quadradets de truita de patates.
.
.
1 comentaris:
Maragda no,,, és malaquita, sempre ha estat la malaquita per la Montserrat Sebastià i Salat..., amb una de les seves frases mítiques, "estimats i estimades"... i com no, la gran Nora Vela, amb el seu fantàstic sentit de l'humor i no menys fantàstic coneixement del món bibliotecari... tota una eminència.
Publica un comentari a l'entrada