L'entrevista! (Andreu Sulé)

.

Tornem a ser divendres i per tant, entrevista!

Aquesta setmana torna a tocar el torn a un professor. Ell és molt conegut per ser, des de fa uns quants anys, el cap d'estudis de la Diplomatura.

Avui amb tots vosaltres, Andreu Sulé:

.
1. Com va néixer el teu interès per la biblioteconomia?
Quan estudiava Història anava sovint a la Biblioteca de Lletres de la UB, a la Plaça Universitat. Allà veia que a gust que treballaven (o a mi m’ho semblava) dos bibliotecaris, una noia i un noi... que amb el temps vaig saber que era en Josep Turiel! Un cop fet els tres primers anys d’Història vaig veure que difícilment trobaria una feina que no fos de professor (paradoxes de la vida!) i un amic em va dir que hi havia uns estudis per a ser bibliotecari. Em vaig apuntar de seguida i amb el temps fins aquí hem arribat... Com veieu no té gaire de romàntica la meva història, inicialment més aviat em vaig ficar en aquest món per qüestions pragmàtiques...

.
2. Què et va fer dedicar-te a la docència?
Doncs suposo que les moltes hores de formació d’usuaris que vaig acabant fent en els 5 anys que vaig estar treballant en el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. Vaig veure que em sentia còmode i que la gent sortia més o menys contenta (o com a mínim era això el que deien). Un any em van oferir des de la Facultat la possibilitat d’impartir algunes classes i m’hi vaig apuntar per curiositat. La cosa semblava que anava bé, però se’m feia molt coll amunt fer les dues feines (CBUC i Facultat). Massa feina, masses nervis, masses corredisses amunt i avall. Havia d’escollir entre una i altre i em vaig decantar per la docència.

.

3. Podries compartir amb els lectors alguna anècdota divertida de classe?
Puf! Suposo que les meves classes no deuen ser molt divertides, perquè més enllà d’alguna ensopegada amb la tarima o la taula, d’algun acudit que ningú ha rigut (lamentable!) o d’alguna de les frases mítiques que apareixen a Patatabrava.com (per cert, aprofito per aclarir que la frase dels “teletubbies” no és meva, jo mai he dit això!), la veritat és que no ara no recordo cap anècdota especialment divertida, ho sento...

.

4. Per quina assignatura de la carrera sents més predilecció? (no comptis la teva!)

M’agradaria saber més d’arxivística. És una àrea que trobo interessantíssima, amb molta projecció de futur i de la qual em falten moltes coses per aprendre.

.
5. Què opines dels canvis que s'estan produint als ensenyaments universitaris?
Jo crec que d’aquí uns anys mirarem enrere i veurem tot aquest procés com una millora. Sempre que es plantegen canvis hi ha reticències, passos endavant i passos enrere, però jo crec que al final, globalment, els canvis es veuran com a positius. Potser no tot el positius que podrien ser, però de ben segur que no anirem a pitjor.

.
6. Pots recomanar una cançó als lectors del bloc?

Com no una de Prince, mestre dels mestres: Sometimes snows in April. Una cançó preciosa sobre la pèrdua d’un amic. Imprescindible.

.
7. I una pel·lícula?
Mmmmm.. difícil! Hi ha moltes que m’agraden molt! Sed de mal, d’Orson Wells. Aquell traveling inicial no té preu!

.
8. I, evidentment, un llibre?
Potser no és el millor llibre que he llegit, però sí un dels més m’han marcat a la meva vida: Tiempo de morir, de Louis Aragon. No sé si ara em tornaria a agradar (no acostumo a rellegir els llibres que m’han agradat), però recordo que en el seu moment em va impactar molt. És una de les històries d’amor més intenses que he llegit mai.

.
9. Quines tres coses t'enduries a una illa deserta?
Doncs a la meva xicota, una ràdio i un parell de cadires per seure... i res, a veure com passa el temps!

.
10. Per últim, un clàssic: podries dir-nos una biblio-imatge de silenci?
Puf! La son que m’entra en algunes biblioteques quan tenen la calefacció mol alta.

.

Bon cap de setmana!

.

-------

[Última hora: resultats del referèndum, detallat a cadascuna de les facultats]

.