.
(Missatge original publicat a ratonesdebiblioteca, cedit i traduït per l'autora mateixa del blog)
"Jo bolognesejo, tu bologneseges, ell bologneseja"
Bé, inici de curs i amb un curs nou, un pla d'estudis nou... frase que es porta repetint (en el meu cas) des de la més tendra infància, amb l'ESO, els crèdits variables, no BUP, no COU, batxiller, selectivitat sí, selectivitat no, revàlida sí, revàlida no, selectivitat sí, i un llarg etcètera.
Total, arribem a la universitat i per a que ens sentim com a casa: a primer la cosa va amb les seves troncals, les optatives i l'estafa dels crèdits de lliure elecció (que més endavant a algun blog d'aquests mereixeran un post per a ells solets) i es fa el que es pot. A segon ens enterem que els de primer (els d'un curs menys) tenen tutors, tuturies i personal disposat a explicar-los les coses, i, a més, substitueixen els nostres ESTIMADÍSSIMS dossiers electrònics per un acolorit però incòmode moodel (i per als que no són tan guays, campus virtual), de sobte el treball en paper és un pecat i tot s'ha d'enviar via e-mail... gràcies a cel, a Déu o a Ranganathan, alguns profes s'hi van negar.
I ara, a tercer, el que vindria a ser l'últim (jaja) any de diplomatura, ens venen amb que tenim dues opcions d'avaluació: continuada, que es basa en inflar-nos de treball durant tot el curs i després fem un exam... o única, on ens inflen de treball i després fem un exam, amb la diferència que els treballs s'entreguen el dia de l'examen final i a més, ets molt mala persona perquè t'oposes al sistema europeu, et creixeran les orelles i per la nit vindran uns follets del bosc inmigrats a Barcelona que et mossegaran els dits petits dels dos peus.
Com dir-ho? si desitges l'avaluació contínua ets una bona persona. Si no, tens que emplenar un formulari, fer cua a secretaria (sí, hi ha cua i un home, molt amable i eficient però ràpid, ràpid, el que se'n diu ràpid, no), i presentar-te amb més cara que vergonya a l'exàmen.
En resum, que de sobte i sense que vingui a "cuentu", som conillets d'índies (o, com deia el mail de l'any passat, "plans pilot") d'aquest nou sistema, en el que els alumnes donen menys hores de classe (o això ens han dit però acabem més tard), un crèdit són 25 hores de treball i els alumnes expliquem la lliçó als nostres amiguets (que estan encantats de no entendre-la). Això, que "bolognegem" (sí, mola més que boloniejar", pq així sona més a macarró) amb una il·lusió i alegria decreixent al llarg del curs.
bé,estimats macarrons (a la bolognesa, clar) ens anirem veiem...
....
PD. tots aquells interessats a participar/promocionar la expedició al 4t pis, no deixeu de passar pel blog http://ratonesdebiblioteca.blogspot.com
Bé, inici de curs i amb un curs nou, un pla d'estudis nou... frase que es porta repetint (en el meu cas) des de la més tendra infància, amb l'ESO, els crèdits variables, no BUP, no COU, batxiller, selectivitat sí, selectivitat no, revàlida sí, revàlida no, selectivitat sí, i un llarg etcètera.
Total, arribem a la universitat i per a que ens sentim com a casa: a primer la cosa va amb les seves troncals, les optatives i l'estafa dels crèdits de lliure elecció (que més endavant a algun blog d'aquests mereixeran un post per a ells solets) i es fa el que es pot. A segon ens enterem que els de primer (els d'un curs menys) tenen tutors, tuturies i personal disposat a explicar-los les coses, i, a més, substitueixen els nostres ESTIMADÍSSIMS dossiers electrònics per un acolorit però incòmode moodel (i per als que no són tan guays, campus virtual), de sobte el treball en paper és un pecat i tot s'ha d'enviar via e-mail... gràcies a cel, a Déu o a Ranganathan, alguns profes s'hi van negar.
I ara, a tercer, el que vindria a ser l'últim (jaja) any de diplomatura, ens venen amb que tenim dues opcions d'avaluació: continuada, que es basa en inflar-nos de treball durant tot el curs i després fem un exam... o única, on ens inflen de treball i després fem un exam, amb la diferència que els treballs s'entreguen el dia de l'examen final i a més, ets molt mala persona perquè t'oposes al sistema europeu, et creixeran les orelles i per la nit vindran uns follets del bosc inmigrats a Barcelona que et mossegaran els dits petits dels dos peus.
Com dir-ho? si desitges l'avaluació contínua ets una bona persona. Si no, tens que emplenar un formulari, fer cua a secretaria (sí, hi ha cua i un home, molt amable i eficient però ràpid, ràpid, el que se'n diu ràpid, no), i presentar-te amb més cara que vergonya a l'exàmen.
En resum, que de sobte i sense que vingui a "cuentu", som conillets d'índies (o, com deia el mail de l'any passat, "plans pilot") d'aquest nou sistema, en el que els alumnes donen menys hores de classe (o això ens han dit però acabem més tard), un crèdit són 25 hores de treball i els alumnes expliquem la lliçó als nostres amiguets (que estan encantats de no entendre-la). Això, que "bolognegem" (sí, mola més que boloniejar", pq així sona més a macarró) amb una il·lusió i alegria decreixent al llarg del curs.
bé,estimats macarrons (a la bolognesa, clar) ens anirem veiem...
....
PD. tots aquells interessats a participar/promocionar la expedició al 4t pis, no deixeu de passar pel blog http://ratonesdebiblioteca.blogspot.com
.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada