Treballar i estudiar

.
Està clar que cada cop menys persones podran estudiar biblioteconomia a la nostra facultat i treballar a l'hora.
Imaginem una persona que treballa jornada completa però tot i així té algunes hores lliure per assistir a algunes assignatures. Fins ara, aquesta suposada persona podia fer les dos coses a l'hora, anant una mica a classe, fent les pràctiques a casa (de manera individual o en grup) i amb les fotocòpies dels apunts que algú li ha passat. Però ara ja no. Una persona que només pugui vindre a hores comptades a la facultat ja no podrà fer tot això perquè no li servirà de res:
.
Al no poder anar casi mai a classe, no podrà acollir-se a la superfantàstica avaluació continuada, per tant, haurà de fer la instància conforme s'acull a l'avaluació única. Un cop arribi Gener, aquesta persona haurà de fer un exàmen i jugar-s'ho tot a aquella carta, i sempre tenint en compte que l'exàmen serà -suposadament- més dicifil que el de la resta dels seus companys.
.
Com diuen molts professors, "això no és la UOC", i bé que ho sabem. De fet, està clar que som una facultat molt "presencial" (més que moltes d'altres facultats de Catalunya), però una cosa no treu l'altra.
Tenint en compte que es tracta d'una carrera amb molt feina a fer (molts treballs per entregar, etc) i que la majoria d'estudiants d'aquesta facultat treballen (només un 15% es treu la diplomatura en el termini establert) s'hauria de mostrar una mica més de flexibilitat. Cada cop els joves necessiten més diners per sobreviure en condicions i sembla que cada cop ho posen més dificil (i ja no parlem de la nostra facultat en sí, perquè entenem que no és una mesura que només ens afecti a nosaltres; sinó del sistema universitari en general).
.
continuarà...

13 comentaris:

Cristina López 19 de setembre, 2007 18:11  

Totalment d'acord, bibliogirl. Cada cop més, la gent que estem treballant i volem seguir estudiant perquè ens agrada aprendre, ens ho posen més difícil, gairebé impossible. Totalment desmoralitzador i desmotivador. Em dóna la sensació que tornem al cole, que cada dia ens pregunten la lliçó. I això té coses positives, però també negatives.
Així és com es fomenten els estudis universitaris...vés...

Daniel Gil Solés 20 de setembre, 2007 00:42  

En la meua època (1998-2002) de Diplomatura encara era factible convinar feina i estudis. De fet ho vaig fer, i ho continuo fent a la UOC amb la Llicenciatura.

Però si, coincideixo amb la Cristina: desmotiva totalment i t'obliga a estar pendent només de formar-te fins ben entrats els 30... i "digo yo" que alguna altra cosa podem fer al mateix temps, no?

Jaume Julià 20 de setembre, 2007 11:03  

Així és com es fomenten els estudis universitaris...vés...
Així i fent que els crèdits de la segona carrera que curses siguin molt més cars que el de la primera.
Clar, una és útil, dues és un luxe i tres ja és vici...

Jaume Julià 20 de setembre, 2007 11:05  

Jo també faig feina i estudio -ja fa bastants anys, per desgràcia meva- i cada vegada és més difícil. A sa UOC no s´ha d´anar a classe però el ritme de treball és bastant alt i algun cop costa de seguir....
salutacions

bibliogirl 20 de setembre, 2007 22:11  

El problema més greu és que una persona que treballa per exemple 8 hores i hagi de fer mans i mànigues per assistir a classe, trobi que a sobre la seva situació faci que sigui més dificil aprovar (i no per la falta de temps per treballar 8 hores, que també; sinó per les dificultats afegides de l'avaluació única). En fi.

Anònim 21 de setembre, 2007 08:09  

Ahir dijous per TV3 feien Polònia. A la mateixa hora, pel Canal 33, L'hora del lector. No es poden fer dues coses (bé) a l'hora: ho fas una cosa, o fas l'altra. A la vida s'ha de triar. O estudies, o treballes!

Jaume Julià 21 de setembre, 2007 08:33  

A la vida s'ha de triar. O estudies, o treballes!
Tenir una carrera no implica saber-ho tot. Un treballador qualificat ha de seguir estudiant tota sa vida si no vol quedar-se obsolet... per tant aquesta dicotomia no em sembla certa ni aquests termes són antònims

LCC 21 de setembre, 2007 10:21  

Però el que proposem, llavors, sembla que sigui que l'avaluació continuada molt bé, però que el que la faci única, com que treballa, que la tingui més fàcil. O sigui, que quino treballi faci treballs i pràctiques i proves i aprovi, que té temsp. i qui treballi, un examen, però que sigui igual que l'examen de l'altre O sigui, que aprovi sense haver de fer la meitat de les coses. Jo treballo pero no ho veig just. hauré de prperar.-me pel meu compte pero m'han de demanar el mateix que a un altre, i si no he fet unes coses, mes.

Cristina López 21 de setembre, 2007 12:04  

però que el que la faci única, com que treballa, que la tingui més fàcil.

Diria que no ens has entès bé, perquè no hem dit això ni de bon tros. Una persona que treballi les 8 hores i que probablement de tant en tant hagi de fer hores extres, s'ha d'organitzar la seva vida de manera diferent a un que només estudiï. Per simple lògica. No vol dir que no se li hagi d'exigir el mateix nivell, ni de bon tros. Jo personalment només demano una mica de flexibilitat, i amb l'avaluació continuada em suposa un greu desavantatge, i és que, segons com la plantegi el professor, m'és materialment impossible seguir-la. Per altra banda, l'alternativa que se m'ofereix, avaluació única, no em sembla una solució. Tal com s'està plantejant, sembla més que vagin a tallar el cap de qui demani examen final (sense comptar amb què t'ho jugues tot a una única carta; i la veritat, acostumada a exàmens eliminatoris de matèria, em sembla un pal).

En qualsevol cas, és evident que el nivell de qualsevol persona que sorti d'aquests estudis ha de ser el mateix, aquí no té res a veure si dediques el teu temps al complert als estudis o no.

més cars que el de la primera

Coi, un 50 %, apa que no em va fer mal...

o fas una cosa, o fas l'altra.

Apa...això de veure la vida només en blanc i negre no resulta una mica depriment? perquè hi ha matisos, i fins i tot color. No sempre ha de ser tot A o B.

Anònim 23 de setembre, 2007 10:45  

Absolutament d'acord amb l'anònim: o estudies o treballes, una de dues! Per fer les dues coses hi ha altres universitats no presencials o semipresencials.

Anònim 23 de setembre, 2007 19:55  

Absolutament d'acord amb l'anònim: o estudies o treballes, una de dues! Per fer les dues coses hi ha altres universitats no presencials o semipresencials.

Segons això doncs, si una persona decideix estudiar a una facultat presencial, haurà de tenir algú al darrera (pares, parella...) perquè li vagi pagant tot, no?

Cristina López 25 de setembre, 2007 09:55  

haurà de tenir algú al darrera (pares, parella...) perquè li vagi pagant tot, no?

I si no els té, que prepari la butxaca, que la UOC molt barateta no surt...

Jaume Julià 25 de setembre, 2007 16:19  

la UOC molt barateta no surt...
Ja et dic jo que no...

Related Posts with Thumbnails
El blog no-oficial dels estudiants BiD!
.
.

Cerca!

Direcció
Eli Ramirez

Autors continguts
Carlota Abad
Laura Jurado
Virgínia Martínez
Eli Ramirez
Inma Tortosa
Albert Ventura
Enric Zapatero



Enllaços amics