.
.
.
Solstici etern, ciutat tenebrosa. Cada pas que donava, intermitents expiracions envaïen tot el seu cos. El terra relliscava i la humitat cobria les cristalleres dels cotxes. El casc antic es buidava d’ànimes errants que no sabien cap on anar. El temps mossegava i els segons es tornaven fiblades, que posaven la pell de gallina al pidolaire de la cantonada. L’obscuritat prosseguia la seva conquesta particular, amb l’aparició de petits flocs de neu que queien innocentment sobre les gèlides vorades del Carrer Princesa. Un altre improvisat conte de Nadal urbà, sinó hagués sigut per una imatge, que per segon cop va fer que el món es quedés en pausa. – No, no m’ho puc creure.. – El record d’aquella noia a l’andana de l’estació quatre anys abans asfixiava el seu oblit.
En aquell precís instant, enmig del parc hi havia un home d’aspecte pàl·lid, se’l veia neguitós. Amb un llibre entre els seus braços esperava l’arribada d’ algú. A cinc metres, una nena observava asseguda com el seu pare jugava amb la fortuna un dia més. De sobte, la precipitació es va transformar en tempesta i una espessa boira sorgí del no res; provocant que el menut estudiant de secundària s’hagués d’amagar sota els matolls per tal de no ser reconegut. Al tornar a mirar cap endavant, la respiració es va tallar davant la traïció feta tragèdia.
Inesperadament, els xisclets de la nena alertant al seu pare no van servir per res; una ombra aparegué des del darrere i amb un ganivet esmolà les entranyes d’aquella persona tan misteriosa. Aquell ésser inert sense sentiments gaudia cada instant d’agonia de la seva presa, clavant amb més força l’arma homicida. Entre tremolors, l’últim guardià expirà entre paraules la seva fi. – Aquest..no era el tracte..- l’Assassí l’agafà pels cabells i li xiuxiuellà a l’orella lentament - I qui t’ha dit que era un tracte desgraciat, benvingut a l’infern – Un mar de sang es barrejava amb els plors d’una nena orfe, que impotent cridava des d’un banc de fusta el nom de la persona que més estimava.
Però l’horror d’aquella escena no esperava l’aparició d’un inesperat convidat. Un noi d’uns catorze anys sprintava enrabiat cap a la monografia, sota l’atònita mirada d’aquell sinistre personatge. Amb la cara tapada i amb únic objectiu el petit heroi jugà amb foc agafant al vol el futur de milers de generacions. En fraccions de segon, les bales escopides duna pistola rondaven el seu cap. – Mooooorrr !! – Exclamava el lladre perseguint el seu tresor perdut. La inconsciència va fer que ell sol perdés la partida. L’odi el cegava, i el creuar la carretera amb el semàfor en vermell la casualitat va voler que la llum d’un turisme i el so d’un clàxon fos el just final de trajecte d’aquell dimoni en forma d’ésser humà. En Joan va tenir més sort i de forma miraculosa va saltar cap on estaven els vianants. Una vegada més, el “Necronomicó” salvà la vida d’aquell valent adolescent, escollint intencionadament el final d’aquell malson. Els crits de la gent i les confuses sirenes de les ambulàncies feien encara més caòtica la situació.
Tornant al lloc del crim la filla de la víctima abraçava al seu progenitor sacsejant-lo sense resultat. Els àngels es van unir al dol plorant de forma feixuga sobre la ciutat comtal. Les gotes salades de l’Anna es barrejaven amb la tinta que encara quedava a les mans del senyor Smith, en aquella nit de desembre llàgrimes negres omplien el terra del Parc de
Abatut i ple d’esgarrapades, en Joan no sabia que dir, no sabia com actuar. Es va deixar endur per l’instint, i apropant-se sigil·losament es tragué la jaqueta i abraçà a la nena sense dir cap mot. La pluja no podia esborrar la penombra que hi havia en aquell moment.
Al veure-la espantada i amb clars símptomes d’hipotèrmia el nou escollit es tragué els guants, i regalà a la menuda una cinta de color negre que portava al canell dret. – Té, sempre m’ha anat molt bé portar-ho. Crec que això ho necessites més que jo ara – Un tímid somriure va ser l’única resposta que va tenir per part d’ella.
Immediatament una llum cegava als dos joves protagonistes, l’hora del comiat s’apropava, la policia acabava d’arribar . – Te n’has d’anar amb el llibre, no el poden trobar - El noi mirava incrèdul aquell gest tan seriós, i amb un – Ens tornarem a veure, no et preocupis – S’aixecà i amagant el llibre començà a córrer sota aquell xàfec tan dens. – Bona sort guardià de les paraules!! -. Deia una fràgil veu.
Confós escapava del perill, sense saber perquè ho estava fent. Entre gemecs i esbufegant l’únic que sabia es que havia abandonat una orfe per un llibre, que amb el pas del temps serà la clau per mantenir l’existència de tots els éssers vius.
Solstici d’hivern matinada perillosa. El terra relliscava i entre estrets carrers la història d’un nou demà havia començat.
25 / 12 / 2008
Bibliopop
.
.
Ja hem arribat al segon any de vida!!
Gràcies a tots vosaltres!
http://blogdeldijous.blogspot.com
.
3. Finalment, us deixem amb una mostra de "el pica-pica". Els polvorons semblaven seguir un estrany codi de colors:
.
,
A través del Facebook ens enterem d'aquesta notícia :-)
Volem veure la biblioteca a través dels vostres ulls, millor dit, a través de les vostres càmares. Per això us convidem a que ens feu arribar les vostres fotos!
Ens podeu enviar les fotografies (preferiblement en format jpg) a la direcció BIBbiblioteconomia@gmail.com. Al missatge han de constar nom i cognoms de l’autor i títol de la fotografia.
Cal tenir present que:
- Si apareixen persones a les fotografies cal que aquestes estiguin avisades i donin el seu vist i plau.
- No es publicaran fotografies que deteriorin la imatge de la biblioteca.
La data limit de lliurament és el 21 de desembre.
La foto més original serà premiada amb un obsequi que encara està per determinar.
.
Com (més o menys) cada divendres... avui, entrevista!
.
Ara sembla més... no sé, un menjador? Només ens falta que al lateral esquerra posin una barra i ofereixin menús complerts a 3 euros (amb beguda i postre, clar). :-)
.
.
Com cada cap de setmana, arriba... l'entrevista!
Aquesta setmana, Llum Soriano, estudiant de Documentació.
.Estudiant de Documentació: elecció per vocació o última opció?
La veritat és que vaig descobrir que existia la carrera de Biblioteconomia l’últim dia de selectivitat, donat que anava ja decidida a fer Biologia (després de pendre la difícil decisió de si batxillerat de ciències per a Biologia, o de lletres per a Història). La vaig ficar de segona opció llavors, però no em vaig arrepentir de fer-la.
Supose que sí tinc vocació de bibliotecària, o gestora d'informació o com preferiu, donat que ara estic fent la llicenciatura de Documentació i m'agrada (encara que reconec que algunes assignatures són un pal). A més a més, com va dir un amic meu, només algú com jo podria estudiar Biblioteconomia o Documentació.
No t’has perdut mai una classe de...
Si lleven aquelles vegades que per causa major no he pogut assistir (metges i similars), procurava no pedre'm les classes de “Planificació i Avaluació de Sistemes d'Informació i Documentació”, amb la Carina Rey, ni “Estadística”, amb Antoni Cosculluela.
A València (puix la diplomatura la vaig fer a la Universitat de València), intentava assistir a totes les classes de “Història del llibre manuscrit” i de “Sistema arxivístic i bibliotecari”, impartides pel genial Vicent Pons.
Has aprés molt de/amb...
Vaig aprendre molt amb la Carina Rey, a Planificació i Avaluació de Sistemes, així com a les classes de Xavier Triadó (encara que molts pensen el contrari, el tema de l'economia s'hauria d'impartir des de l'ESO).
Entre classe i classe, quin és el teu espai preferit per perdre’t?
Crec que el lloc que més m'agrada és l'aula d'estudi, al tercer pis, en horari quan hi ha poca gent: s'hi està molt tranquil i hi han bones vistes. També hi ha bones butaques, sinó estan ja pillades xD
Tens alguna escena memorable viscuda a la facultat?
Recorde el curs passat, quan em quedava algunes vesprades i em feia una súper xocolata amb un company de classe.
Catalogació, Classificació o Indexació?
Quasi que em quedaria amb indexació, ja que trobe interessant saber de què va un document. I perquè m'agrada complicar-me la vida! xD
En quin tipus d’unitat d’informació t’agradaria treballar quan siguis gran?
Uhm... Això de quan siga gran... Preferiria jubilar-me i no treballar, sincerament!
A banda les bromes, m'agradaria treballar a un arxiu,centre de documentació o biblioteca especialitzada en història. Encara que també veig atractiva la opció de docent.
Has fet algun tipus de conveni o beca? Explica’ns l’experiència.
El curs passat en vaig fer un, a un gabinet d'arquitectura i urbanisme. Requeria una base de dades per a la seua xicoteta biblioteca. Va ser una bona experiència, donat que la resta dels treballadors eren molt bona gent i, al ser una empresa menuda, ens coneixiem tots i tots estàvem al mateix lloc.
Ara he començat un altre conveni, a La Factoria de la UPC.
Alguna ajuda orientativa per als futurs alumnes de Pràcticum?
Potser siga una xorrada, però cal tindre molt en compte quina és la documentació a aportar i els formularis a omplir. Ah! I deixeu ben clar quin és el vostre horari i quina la vostra feina a fer.
I el més important, si teniu cap problema de com s'ha de fer una tasca, no dubteu a preguntar, encara que l'encarregat o els companys es burlin. És útil apuntar la metodologia a seguir, encara que siga en un esborrany.
Una cançó que descrigui el teu estat d’ànim actual:
No ho tinc massa clar, però potser “I want it all”, de Queen.
L’última pel·lícula que has vist:
La última fou “Quemar después de leer”, però no m'ha agradat massa.
L’últim llibre que has llegit:
L'últim que vaig llegir fou el primer volum de la serie “La Guerra de la Reina Araña”, que em van regalar uns amics pel meu aniversari. Quan puga, continuaré llegint els següents, però a dia de hui estic llegint “Corsarios de Levante”, de Perez-Reverte, que el tenia un poc abandonat i em ve ideal per a llegir al metro perque és edició de butxaca. A banda, estic rellegint per tercera o quarta vegada “El Retorno del Rey”, de Tolkien.
El teu número de la sort?
L'1, encara que el 5 també em cau bé.
Un color:
Roig
I per acabar, ens podries dir una biblio-imatge de silenci?
Una biblioteca a les 8 del matí.
A banda de l'entrevista, avui els nostres companys de TecnoBiD han publicat una nova entrada, sobre Netvibes. A què espereu a llegir-ho? :-)
.
Aquests dies podem veure una nova exposició a la Facultat (situada a la planta baixa, a la zona on hi ha les bústies). La mostra porta el títol de "Resistents i Deportades":
.L’exposició Resistents i Deportades, de l’Amical Mauthausen, és una mostra itinerant que recull fotografies, dibuixos i escrits de les dones que van patir la vivència d’estar empresonades als camps de concentració nazis.
.
Sorpresa!.
ecordeu que avui a les 19h hi ha seminari a l'aula Rubió i Balaguer. El tema és "La influència d'Internet en la vida quotidiana".Debat sobre com i perquè les administracions fomenten l'extensió de l'ús de les tecnologies de la informació i de les comunicacions.
Presentació de l'Aula: Lluís Anglada,coordinador de l'Aula.
Taula de debat amb: Jordi Bosch, secretari general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Marta Continente, directora general d'Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. Joan Torrent, director dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.
.
.
1. Com va néixer el teu interès per la biblioteconomia?
A la biblioteca de l'institut de batxillerat on estudiava: el Jaume Balmes, de Barcelona. Es tracta d'una biblioteca excepcional: els instituts antics (el Balmes va ser el segon creat a Espanya, el 1845) estaven molt relacionats amb la universitat i les seves biblioteques es nodrien amb part dels fons de les biblioteques universitàries. Al Balmes hi havia una part de fons antic, molt ric, que havia anat a parar a la Universitat procedent de la desamortització dels convents de Barcelona el 1836. Actualment aquest fons (inadequat per a les necessitats dels estudiants actuals de batxillerat) es troba dipositat a la Universitat Pompeu Fabra. Recordo haver vist allà per primera vegada primeres edicions de l'Orfaneta de Menargues, del Diccionario de Madoz, de l'índex de llibres prohibits, etc. etc. etc. Però, a part de llibre antic, com que hi vaig treballar de voluntari un parell de cursos, també vaig descobrir les possibilitats que oferia la biblioteca com a servei.
2. Què et va fer dedicar-te a la docència?
Jo vaig acabar la carrera just quan els estudis es varen oficialitzar a Espanya (anteriorment Biblioteconomia i Documentació no era un títol homologat per la universitat, sinó que era propi de la Diputació de Barcelona). Llavors hi va haver molta gent que volia estudiar la carrera i van fer falta més professors. No se m'havia passat pel cap prèviament dedicar-me a fer classes; però em va agradar.
3. Podries compartir amb els lectors alguna anècdota divertida de classe?
Tractant amb fonts i serveis d'informació sempre apareixen coses divertides... Ara fa poc comprovàvem un directori de museus d'Espanya, fet pel Ministeri de Cultura. Si busquem els museus de joguines que hi ha en aquesta font en trobem sis en total; doncs bé, per indexar-los s'han fet servir quatre descriptors diferents (!!!).
4. Per quina assignatura de la carrera sents més predilecció? (no comptis la teva!)
Quan era alumne l'assigantura que m'agradava més era justament una que imparteixo ara, Fonts i serveis d'informació. La Nora Vela va ser la meva professora, i això marca! A més d'aquesta, sempre m'ha agradat la catalogació. La majoria d'assignatures actuals a la meva època d'estudiant no existien. M'hauria agradat cursar Tècniques d'edició, Atenció a l'usuari, Processament del llenguatge natural, Programaciò per al web...
5. Què opines dels canvis que s'estan produint als ensenyaments universitaris?
Que són una oportunitat per reformar els continguts i les metodologies. La revisió s'ha de fer permanentment; però de tant en tant és bo aturar-se i replantejar-se tot de cap i de nou. L'objectiu és formar professionals cada vegada més ben preparats i més adaptats a les demandes del mercat i les necessitats de la societat. Aquesta reforma, a més, és una oportunitat per acostar els plans d'estudis a escala internacional, cosa que pot facilitar la mobilitat dels estudiants cap a altres països.
6. Per què creus que hi ha tantes frases teves a Patatabrava?
Potser sóc un pallasso de naixement...? En públic procuro comportar-me correctament; però de vegades surt la bèstia que tinc dintre... :-)
7. Quina és la font d'informació més estranya que t'has trobat mai?
Hi ha tantes coses rares o curioses pel món... Les que se m'acudeixen sense pensar-hi gaire... Una base de dades de tombes, una altra amb tots els metros del món, una que calcula la població mundial, un calendari perpetu, un repertori de rellotges de sol...
8. Pots recomanar una cançó als lectors del bloc?
Jo ja tinc una edat, així que les recomanacions que puc fer són «d'aquella època». Us proposo un clàssic modern: Amor particular, d'en Lluís Llach.
9. I una pel·lícula?
L'última que he vist: Burn after reading (Quemar después de leer), dels germans Cohen. Ben feta i distreta (l'argument no té gaire transcendència).
10. I, evidentment, un llibre?
L'últim que he comprat (una obra de consulta, com no!): de Mercè Bausili (que és bibliotecària) i Emili Gasch, Llibreries de Barcelona: una guia per a lectors curiosos (Barcelona: Columna, 2008, ISBN 978-84-6641-011-3).
Una obra pràctica i amena a la vegada.
11. Quines tres coses t'enduries a una illa deserta?
Un vaixell, molt de combustible i un manual de navegació :-)
12. Per últim, un clàssic: podries dir-nos una biblio-imatge de silenci?
Un divendres a la tarda, als passadissos de la Facultat...
Avui una col·laboració força especial. Un dels professors il·lustres de la casa, en Ciro Llueca, ens fa arribar un interessant escrit sobre la Fira de Frankfurt però que, com veureu, s'adapta a qualsevol fira de característiques similars.Lo que dicen/ lo que piensanSERGIO VILA-SANJUÁNUna de las comidillas de la pasada Feria del Libro de Frankfurt fue la divulgación de un "diccionario del inglés de la feria", el llamado ´bookfair English´, con traducción literal y traducción real de ese argot que los profesionales del libro, sobre todo agentes literarios y editores, emplean en sus negociaciones tanto para explicar su mercancía como para oscurecer lo que no les interesa divulgar. Con los años todo el mundo aprende a interpretar lo que los demás ponen sobre la mesa, nadie se llama a engaño y esa sabiduría común es la que se ha animado a explorar el editor italiano del grupo Mauri Spagnol, Oliviero Ponte di Pino, en un capítulo de su recién aparecido libro ´I mestieri del libro. Dall ´ auttore al lettore´ (Tea Pratica), en el que aborda además un abanico de temas del mundo del libro actual. Con permiso del autor, recogemos algunas de sus perlas.INGLÉS DE LA FERIA / TRADUCCIÓN LITERAL / LO QUE REALMENTE QUIERE DECIR-Commercial / comercial / basura que se vende-Really commercial / realmente comercial / basura que a lo mejor no se vende-Literary / literario / puede gustar pero es difícil de vender-Upmarket / destinado al lector más sofisticado / literario pero más fácil de vender-Experimental / experimental / ilegible (y naturalmente nada vendible), aunque quizás le guste a algún crítico-Quiet / tranquilo / aburrido-Beautiful descriptions / bellas descripciones / aburrido e inútil-Page turner / engancha al lector / en la trama al menos sucede alguna cosa
-Very well written / muy bien escrito / a veces te encuentras frases con más de siete palabras
-Good reviews / buenas críticas / gusta pero no vende
-Positive response / buena acogida / hasta ahora no lo ha contratado nadie
-There is a lot of interest / interesa mucho / se lo estoy proponiendo a todo el mundo
-It is very much talked about / se habla muchísimo /porque nadie se lo ha leído
-Hot / caliente / queremos un montón de dinero
-I sold it in Slovenia, Slovakia, Turkmenistan and Korea / lo he vendido a muchos mercados / pero ninguno importante
-Couldn' t stop reading it / no podía parar de leerlo /me lo he tenido que leer esta noche
-Being edited / estamos haciendo la revisión / demasiado largo, habrá que cortar mucho, lo sabemos
-There is no other book on this subject / no hay nada más sobre este tema / de hecho interesa sólo a unos cuantos maníacos
-Very promotable / fácil de promover / el autor/autora estaría encantado de hacer un viaje a su país a
expensas de la editorial
. 
.
Debat sobre com i perquè les administracions fomenten l'extensió de l'ús de les tecnologies de la informació i de les comunicacions.
Presentació de l'Aula: Lluís Anglada,coordinador de l'Aula.
Taula de debat amb: Jordi Bosch, secretari general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Marta Continente, directora general d'Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. Joan Torrent, director dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.
.
.
.
.
.
.
.
.Sincerament, la primera opció va ser Filologia Anglesa ja que m’ha agradat molt l’anglès des de sempre, el que passa és que vaig reflexionar sobre les seves sortides professionals i em vaig adonar que eren massa escasses; així que, gràcies a la orientació que em va donar un orientador professional, vaig escollir Biblioteconomia ja que és una carrera que es correspon bastant amb el meu caràcter: tranquil·litat, paciència, inquietud per la cultura en general, i si a això li sumem que té moltes sortides professionals doncs, és l’elecció perfecte!
2. No t’has perdut mai una classe de...
Classificació i Indexació amb Rosa Seguí, la qual em va encomanar el seu entusiasme i passió per l’assignatura des del primer dia. A més, la considero una persona excel·lent i encantadora.
3. Has après molt de/amb...
De l’Andreu Sulé. Considero que és un professor molt exigent però amb el qual s’aprèn molt i molt bé. Per altra banda, m’agrada molt la seva forma de dur a terme les classes ja que les fa molt dinàmiques i amenitzades.
4. Entre classe i classe, quin és el teu espai preferit per perdre’t?
Just davant de les escales en el moment exacte d’arribar a una planta determinada ja que és un dels punts on més em trobo amb gent que puja i baixa i sempre coincideixo amb algú conegut per “petar la xerradeta”.
5. Tens alguna escena memorable viscuda a la facultat?
Doncs sí i molt anecdòtica! La qüestió és que Rosa Seguí, professora de la facultat, durant el curs en què vaig coincidir amb ella a l’assignatura de Classificació i Indexació, em va demanar que li cantés una cançó que està dedicada al seu poble “La dansa de Castellterçol” i, sabent ella prèviament que jo canto en una coral, doncs, em va demanar si li podia cantar. En definitiva, un dia vaig passar-me pel seu despatx i li vaig cantar un fragment per tal de dedicar-li. Va ser súper divertit i emotiu!
6. Catalogació, Classificació o Indexació?
Classificació i Indexació sense cap mena de dubte ja que és una de les assignatures en què més ganes i motivació hi he posat, gràcies a això, vaig treure una bona nota.
7. En quin tipus d’unitat d’informació t’agradaria treballar quan siguis gran?
Doncs tenint en compte que em vull especialitzar en documentació musical i que canto en una coral, doncs en qualsevol centre especialitzat en aquesta disciplina i, si no, tampoc em faria res treballar en un arxiu històric i/o un museu donat que m’apassiona l’art en general.
8. Has fet algun tipus de conveni o beca? Explica’ns l’experiència.
I tant! N’he fet un parell, al MNAC i a ESADE respectivament. Haig de constatar que dels dos he tret coses molt positives quant a experiència i formació professional però destaco especialment l’experiència a ESADE ja que l’ambient era excel·lent i on, per primera vegada, vaig fer atenció a l’usuari que és una faceta de la Biblioteconomia molt important per mi.
9. Alguna ajuda orientativa per als futurs alumnes de Pràcticum?
Per a mi és fonamental que el centre on es realitzin les pràctiques compleixi amb les expectatives dels estudiants en el sentit que puguin fer-les en un centre que els hi agradi en funció de les seves preferències i també que esdevingui un centre on puguin dur a terme totes i cadascuna de les tasques pròpies d’un bibliotecari. Aquests elements són fonamentals per a encarar amb garanties d’èxit la memòria escrita així com l’exposició. Per últim, és bàsic assistir-hi a totes les reunions amb el tutor i no deixar per a l’últim moment l’elaboració de la memòria escrita ja que és una feina que cal anar fent poc a poc i amb molta cura.
10. Una cançó que descrigui el teu estat d’ànim actual:
N’hi ha moltes que m’agraden sobretot de grups com The Cranberries, The Beatles, ABBA i com a cantant en solitari les escrites per John Denver, sens dubte! però si hagués de triar una, aquesta seria “The River” de Bruce Springsteen ja que és un dels millors músics dels temps que corren.
11. L’última pel·lícula que has vist:
La darrera pel·lícula que he vist és “Sangre de mayo” i que, per cert, la recomano a tothom ja que narra amb molta versemblança la invasió de les tropes napoleòniques a Madrid i l’ambient que es respirava a aquesta ciutat en aquella època. Destaco la posada en escena dels personatges i la caracterització dels mateixos.
12. L’últim llibre que has llegit:
El Enigma Vivaldi, és un llibre que em va cridar molt l’atenció ja que és un dels meus compositors preferits.
13. El teu número de la sort?
El número 8, sempre m’ha agradat.
14. Un color:
El color vermell sense cap mena de dubte ja que està molt lligat a la passió i el romanticisme que són trets de la meva personalitat.
15. I per acabar, ens podries dir una biblio-imatge de silenci?
