.
Segurament ja tots el coneixereu, doncs ja porta una pila d'anys a la facultat i segurament és, sense dubte, un dels professors més populars "de la casa".
Amb tots vosaltres, Amadeu Pons:
1. Com va néixer el teu interès per la biblioteconomia?
A la biblioteca de l'institut de batxillerat on estudiava: el Jaume Balmes, de Barcelona. Es tracta d'una biblioteca excepcional: els instituts antics (el Balmes va ser el segon creat a Espanya, el 1845) estaven molt relacionats amb la universitat i les seves biblioteques es nodrien amb part dels fons de les biblioteques universitàries. Al Balmes hi havia una part de fons antic, molt ric, que havia anat a parar a la Universitat procedent de la desamortització dels convents de Barcelona el 1836. Actualment aquest fons (inadequat per a les necessitats dels estudiants actuals de batxillerat) es troba dipositat a la Universitat Pompeu Fabra. Recordo haver vist allà per primera vegada primeres edicions de l'Orfaneta de Menargues, del Diccionario de Madoz, de l'índex de llibres prohibits, etc. etc. etc. Però, a part de llibre antic, com que hi vaig treballar de voluntari un parell de cursos, també vaig descobrir les possibilitats que oferia la biblioteca com a servei.
2. Què et va fer dedicar-te a la docència?
Jo vaig acabar la carrera just quan els estudis es varen oficialitzar a Espanya (anteriorment Biblioteconomia i Documentació no era un títol homologat per la universitat, sinó que era propi de la Diputació de Barcelona). Llavors hi va haver molta gent que volia estudiar la carrera i van fer falta més professors. No se m'havia passat pel cap prèviament dedicar-me a fer classes; però em va agradar.
3. Podries compartir amb els lectors alguna anècdota divertida de classe?
Tractant amb fonts i serveis d'informació sempre apareixen coses divertides... Ara fa poc comprovàvem un directori de museus d'Espanya, fet pel Ministeri de Cultura. Si busquem els museus de joguines que hi ha en aquesta font en trobem sis en total; doncs bé, per indexar-los s'han fet servir quatre descriptors diferents (!!!).
4. Per quina assignatura de la carrera sents més predilecció? (no comptis la teva!)
Quan era alumne l'assigantura que m'agradava més era justament una que imparteixo ara, Fonts i serveis d'informació. La Nora Vela va ser la meva professora, i això marca! A més d'aquesta, sempre m'ha agradat la catalogació. La majoria d'assignatures actuals a la meva època d'estudiant no existien. M'hauria agradat cursar Tècniques d'edició, Atenció a l'usuari, Processament del llenguatge natural, Programaciò per al web...
5. Què opines dels canvis que s'estan produint als ensenyaments universitaris?
Que són una oportunitat per reformar els continguts i les metodologies. La revisió s'ha de fer permanentment; però de tant en tant és bo aturar-se i replantejar-se tot de cap i de nou. L'objectiu és formar professionals cada vegada més ben preparats i més adaptats a les demandes del mercat i les necessitats de la societat. Aquesta reforma, a més, és una oportunitat per acostar els plans d'estudis a escala internacional, cosa que pot facilitar la mobilitat dels estudiants cap a altres països.
6. Per què creus que hi ha tantes frases teves a Patatabrava?
Potser sóc un pallasso de naixement...? En públic procuro comportar-me correctament; però de vegades surt la bèstia que tinc dintre... :-)
7. Quina és la font d'informació més estranya que t'has trobat mai?
Hi ha tantes coses rares o curioses pel món... Les que se m'acudeixen sense pensar-hi gaire... Una base de dades de tombes, una altra amb tots els metros del món, una que calcula la població mundial, un calendari perpetu, un repertori de rellotges de sol...
8. Pots recomanar una cançó als lectors del bloc?
Jo ja tinc una edat, així que les recomanacions que puc fer són «d'aquella època». Us proposo un clàssic modern: Amor particular, d'en Lluís Llach.
9. I una pel·lícula?
L'última que he vist: Burn after reading (Quemar después de leer), dels germans Cohen. Ben feta i distreta (l'argument no té gaire transcendència).
10. I, evidentment, un llibre?
L'últim que he comprat (una obra de consulta, com no!): de Mercè Bausili (que és bibliotecària) i Emili Gasch, Llibreries de Barcelona: una guia per a lectors curiosos (Barcelona: Columna, 2008, ISBN 978-84-6641-011-3).
Una obra pràctica i amena a la vegada.
11. Quines tres coses t'enduries a una illa deserta?
Un vaixell, molt de combustible i un manual de navegació :-)
12. Per últim, un clàssic: podries dir-nos una biblio-imatge de silenci?
Un divendres a la tarda, als passadissos de la Facultat...
2 comentaris:
sempre m'ha agradat la catalogació
-_-'''
a tu també t'agrada la catalogació...!!!???
Publica un comentari a l'entrada